sábado, septiembre 30, 2006

FESTA 0,0


Apa tornem-hi! Com això del blog es la novetat tinc ganes d’actualitzar i tot! Ahir el meu cap es va prendre força bé la meva dimissió i va dir una cosa molt maca i es què després de tant de temps volia acabar bé amb mi és un home què té les seves coses, però molt bona persona en el fons.(Sembla mentida que estigui dient això...). Un cop vaig plegar ahir (tard per no perdre el costum), vaig agafar el cotxe i em vaig disposar a creuar la ciutat a les 20:15 de la tarda i... PROVA SUPERADA! En menys de 20min em vaig poder plantar a la Farinera on l’ EXCM molt IL·LM Sr. Regidor http://jordiballart.blogspot.com va commemorar els 20 anys de Canal Terrassa alias la TVT de tota la vida i va donar pas a una nova imatge, què poc a poc ja anem identificant com a ciutat i a les noves tecnologies que tal i com va dir el Sr. Pere Navarro la TDT que tots sabem que hi és però no sabem exactament què fa, jejejeje (Cert), es van poder visitar les instal·lacions, veure la trajectòria professional dels treballadors (Gran Triumfador Xavier Coral!) i degustar un petit pica pica el problema es què s’havien de superar les trinxeres dels avis, tots uns professionals jo aquest tipu d’actes els faria organitzar per la Consellera Tura i en comptes de Cambrers posar mossos de la unitat especial anti abuelitos. Un cop vaig creure què ja havia vist prou vaig marxar a sopar amb la Rosa el seu novio i diversos coneguts , molt simpàtics i agradables tots. La cosa es... si vas a sopar a un Mexicà beus Sangria i després xupitos mortals de Tequila malgrat aguanti todo lo que me hechan em van fer força efecte, per sort per rebaixar el tequila vaig poder anar a fer un 2x1 al KEN-KEH un bar de la Rasa on m’hi trobo realment a gust, preferiblement entre setmana quan no hi ha ni Crist i mira què no té cap encant especial el bar, eh. Bueno aquí a l’anar finalitzant la nit vaig trobar-me la meva amiga Nuria i els seus guardaespatlles (Què falta li fan!) l’ OT, David i un noi què mai recordo el seu nom. Xavi? I vàrem entrar al Farenheit jo en la meva línea de fer ciutat! Tot apuntava molt bé, disfrutant, bebent , ballant i rient fins què la il·luminació s’aopdera dels nostres cossos i decidim anar a Somnis. Això si tos haviem begut com ens traslladem? Tele Taxi Terrassa Bona nit... Si senyor! Beguts però amb seny! Total per 2 euros cadascú arribes tranquil i sense preocupació a destí. I Vinga! Que el ritmo no pare no pare! NO ! Ballant ballant ! Veiem què es començen a encendre els focus dient, venga borrachos, a vuestras casas... I res sortim i pim pam, com tornem a casa? Tele Taxi Terrassa bona nit! I tornem a casa mirant accidentsde trànsit i controls d’ alcholèmia però a mig camí decideixo baixar del taxi i fer una micona el boig (Total caminar no m’espanta). Amb la tonteria arribo a casa a les 7 entre que em paro a xerrar amb un pobre noi què anava mooooooooolt malament. I a les 9 del matí, Ring ring ring! Telèfon, Voluntaris extraviats, avui hi ha el Saló de la Gent Gran i Centre d’ Atenció d’Animalons i per si passa alguna cosa quan hi ha actes dormo amb el mòbil encés (Gran error) i sisi. Semblava una centraleta total què he dormit un total de 4 hores interrompudes. Fins les 13:00 no he entrat a la dutxa (Nose perquè he apurat tant amb lo nou què en surts) i entre d’altres coses he parlat amb el Coquito! I m’ha dit d’una forma fina què ahir vaig sudar d’ell. I tenia tropocientas mil trucades perdudes i sms què no recordo. Sóc feliç, eh!Bueno gent què molta parrafada els Caps de Setmana donen per molt! La propera serà més breu. FELIÇ DISSABTE!

viernes, septiembre 29, 2006

Camins i portes de la vida.


Avui 29 de setembre torno a posar destí a la meva vida un nou camí marcat per el vent de Garbí m’ha portat cap a nous projectes, noves pors i noves il·lusions què m’acompanyaran al llarg del viatge. Senyores i Senyors tot apunta què m’estic centrant i es què el queixal del seny ja fa força i ha decidit sortir del tot, clar què el meu dentista m’ha plantejat sacrificar-lo, si em treu el seny patiré el símptoma Peter Pan i no em faré gran? Avui ha estat un dia de grans decisions he decidit deixar el meu lloc de treball on ja portava 4 anys i alguns dies i he fitxat per un altre grup immobiliari amb un caire de treball quelcom diferent. En breu si el meu actual cap es decideix trepitjar l’oficina li presentaré la meva dimissió , temo un cap de setmana de llamps i trons i no justament per el queixal, qualsevol preu es poc a vegades per poder guanyar qualitat de vida.
Mentres avui a la nit el meu cap ja planeja Festa! Terrassa, Sabadell, Barcelona? El lloc no importa el més important són els amics amb qui comparteixes la nit.
Doncs bé gent, ja tinc blog! NO serà monotemàtic, ni associatiu, ni festes i festetes, ni polític. Simplement de les experiències de la vida viscuda dia a dia què ja en son bastants.