Per tots els valents que han sobreviscut a la família aquests dies.

Avui publico un article curiós d'un bon amic amb el qual ha fet aquest nadal una mica més agradable.

D.R.A.: http://www.cdros.blogspot.com

¿Quién no se acuerda de la celebre frase navideña “Hola, soy Edu, Feliz Navidad”? La frase fue el gancho publicitario de la campaña navideña de la entonces marca “Airtel” durante las Navidades de 1997, campaña publicitaria que promocionó la posibilidad de felicitar las fiestas a los seres queridos con un aparato móvil desde el sofá de casa.

Hubo un tiempo en el que Papá Noel no tenía “barrigón”, ni esa larga barba blanca, ni llevaba una hebilla dorada en su cinturón y no iba con renos. La leyenda de San Nicolás proviene de la antigua Asia Menor, donde en el siglo III nació Nicolás. Éste después de la muerte de sus padres, donó todas sus riquezas a las pobres ayudándoles hasta que finalmente fue ordenado arzobispo de Mira; de su figura destaca su dedicación a los niños pobres. La leyenda fue evolucionando y con ella la generosidad de San Nicolás se transformó en regalos para los niños que cada 6 de diciembre llevaba en burro a sus casas.

Poco a poco, la tradición fue extendiéndose y deviniendo oral. Llegaron a existir muchas interpretaciones de su existencia, incluso Papá Noel llego a ser un “gnomo”. En Oriente había un San Nicolás de Mira, en Occidente un San Nicolás de Bari y ya en el siglo XVII se cuenta que cruzó el Atlántico junto con los inmigrantes holandeses. “Sinterklaas”, el santo holandés, se tradujo a la fonética inglesa y en la sátira “Historia de Nueva York” del escritor Irving pasó a denominarse Santa Claus.

Un Santa Claus que seguía llevando regalos a los niños vestía de distintos colores: verde chillón, morado y con colores dorados. A finales del siglo XIX, el dibujante alemán Thomas Nast vistió a Santa Claus con un abrigo rojo en la revista “Harper’s” y ya en el siglo XX fue la compañía “Coca Cola” quien encargó al pintor Habdon Sundblom el dibujo de Santa Claus. De tal modo, en 1931 y de la mano de la publicidad de la marca “Coca Cola” nació la imagen que hoy todos conocemos y conforma el clásico Santa Claus de nuestro imaginario colectivo: un anciano gordinflón, sonriente y alegre con una larga barba blanca, vestido de rojo y blanco con una hebilla dorada en el cinturón y su gorrito de dormir.

Desde hace unos Navidades, “Amena” nos ofrecía cada Navidad sus servicios de telecomunicaciones con un sorprendente Papá Noel verde chillón. Las fiestas navideñas de este año, dado el cambio de la marca “Amena” por “Orange”, no disfrutaremos del Papá Noel verde.

Observando los últimos anuncios navideños de servicios triple-play consistentes en telefonía fija, acceso a Internet y televisión y de los servicios multiplay que añaden móvil, seguimos esperando un Papá Noel de color verde mientras tomamos una “Coca Cola” con el Santa Claus de color rojo corporativo que tanto se asemeja a una botella de vidrio de la renombrada marca: los colores rojo y blanco de las pegatinas se funden en el vestido de Santa Claus, el cuerpo de la botella asimila la figura de Santa Claus con su gorda barriguita, el cuello de la botella es la cara sonriente y alegre, y la espuma del gas es el gorro de dormir rojo y blanco.

Es curioso apreciar como el Santa Claus de color rojo, que tiene su origen en la publicidad de la marca “Coca Cola”, se ha vulgarizado en nuestro imaginario colectivo y no resulta distintivo de la marca “Coca Cola”. Mientras el Papá Noel de color verde de la marca “Amena”, que resulta ser el color originario de la figura de Papá Noel, el consumidor sí que lo asocia con la marca “Amena”. En consecuencia, el consumidor diferencia el vulgarizado Santa Claus de color rojo corporativo de la marca “Coca Cola” y el distintivo Papá Noel de color verde de la marca “Amena”

S’ha portat bé. No deixis que els Reis passin de llarg

LA JSC DE TERRASSA INICIA, PER SEGON ANY CONSECUTIU, UNA CAMPANYA DE RECOLLIDA DE JOGUINES EN COL.LABORACIÓ AMB CREU ROJA JOVENTUT

La JSC de Terrassa ha engegat una campanya solidària de recollida de joguines i roba per als nens i nenes més necessitats de la nostra ciutat, juntament amb Creu Roja Joventut.


Sota el lema “S’ha portat bé. No deixis que els Reis passin de llarg”, l’organització juvenil del PSC pretén, per segon any consecutiu, que cap nen o nena es quedi sense joguina la nit de Reis. La campanya s’ha iniciat aquest dilluns 18 de desembre i s’allargarà fins el proper 4 de gener. Els punts de recollida són els següents:

- CC. Montserrat Roig
- CC. Avel.li Estrenjer
- CC. President Macià
- CC. Mª Aurèlia Capmany
- CC. Alcalde Morera
- Casal de Barri de Can Parellada
- Seu del PSC

Les joguines han de ser noves i no han d’estar embolicades.

La JSC fa una crida a la ciutadania de Terrassa a participar massivament en aquesta iniciativa.
-------------------------------------------------------------------------------------
Avui enmig de la ronda de blogs i fotologs habituals topo amb la sorpresa del fenomen meme què m’ha passat en li>Blog - Jordi Ballart.
Consisteix en agafar el llibre més proper. Obrir-lo per la pàgina 123. Trobar la cinquena frase i escriure l'oració. No s'ha de buscar el llibre més proper ni el que més agradi, sinó el que tingui un al costat.
Casualitats de la vida avui m’han tornat el llibre de LES VEUS DEL PAMANO escrit per en Jaume Cabré escriptor què té una filla genial i és una de les persones més bones què he conegut a la vida.

“Com si l’estigués acusant-: Tu ets d’aquí.
- Vaig nèixer a Barcelona. – Li va agafar el genoll esquerre pel clotet. Quina cosa-. Jo només vinc a esquiar i a veure la mare – es va justificar. I a perdre’m per les muntanyes.
- No era del tot exacta l’afirmació d’en Marcel Vilabrú.

Aquest llibre és un reflex del pes del Franquisme i de la Guerra Civil. Aquest llibre començat en 3 vegades a la tercera el vaig llegir amb un parell de tirades enganxa de mala manera.

Li paso la “peste” ai ai el meme a: li>Blog - Laura Abad ,

Blog - Carles Oriach

i

Blog - Saül Caballero

El pont

Festa dia sí dia també... intento ser formal i no ho aconsegueixo, sempre he de destacar fent alguna burrada de les meves. Aquest pont sense marxar he aprofitat per compartir dies i nits amb els amics aquests què s’han de cuidar.
Cada cop tinc més clar què l’oci Terrassenc ja cansa no hi ha oferta comercial decent i ja som molts què compartim l’opinió i amb el fred... tampoc convida gaire això d’anar a fer el ruc per la ciutat. 30 minuts esperant un TAXI!!!! Vamos jo què vull convèncer la gent de què no agafi el cotxe si beuen... ara no sé com vendre la moto dels Taxis.
Però aprofundim una micona més amb l’oci comercial què hi ha. Les lleis en teoria es fan per tots, no? Doncs vinga anem a fer preguntes d’aquestes a l’aire. Si les discoteques són de NO fumadors... perquè es fuma? ¿ ? ¿ ? perquè hi ha els mossos a la porta i ni s’immuten ? taranaranaranara. Com a NO fumador els meus pulmons es senten indignats. Per el fum i per la simpatia del personal de seguretat dels locals d’oci, jejeje. Bé va no fotem sang avui què encara és pont. Amb la broma aquests dies he sortit per Terrassa, Sabadell, Barcelona. I gairebé sempre amb gent diferent. I m’ ha tocat conduir dos dies! UN, DOS, TRES PEDRA PAPER TISORES UN, DOS, TRES! JA ! (Nota Mental, no treure les tisores!). En resum per gaudir d’un pont només l’has de compartir amb bona gent i per sort jo estic rodejat de molta.

Fotografies.

David Ros

i Xavi ( Festa “Menys Formal?” ) El pijo i el...à La vergonya la regalo a qui la vulgui.
Xavi i Núria ( Festa “Formal” Un chic pijeta)

Unes vacances calentes i humides

Sota el lema, si tu et banyes jo em banyo van començar les meves vacances d’estiu. I perquè cony parlo ara jo de les vacances d’estiu? Doncs molt senzill no faig pont i he decidit treure les fotografies de l’agost de la camera... ja toca, eh!

Així doncs ara poc a poc aniré explicant les meves vacances d’estiu (d’alguna forma s’ha d’omplir això, no? ) Així què companys de l’aventura de Juliol-Agost. Esteu atents! Ja sabeu la meva manera “peculiar” de veure la vida, jejejejeje.

Fotografia: Jaume i jo fent el trasto amb una font a Logroño crec.

MANIFEST DE LA JOVENTUT SOCIALISTA DE CATALUNYA CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

El 25 de Novembre de 1960 eren assassinades, a la República Dominicana per la Policia Secreta del dictador Rafael Trujillo, Minerva, Patria i María Teresa Mirabal, activistes polítiques opositores a la dictadura.

Durant anys en honor a les tres germanes, el Moviment de Dones va treballar entorn a aquesta data per denunciar i eradicar la violència contra el gènere femení, aconseguint que en 1999, l’ONU li donés caràcter oficial amb la seva internacionalització.

Any rere any, tristament, aquesta continua sent una data emblemàtica, ja que malgrat el temps transcorregut constatem dia a dia les contínues vexacions que en tot el món continua patint la dona, i continuem lamentant la insofrible balanç de mortaldat que, al nostre país, s’eleva a centenars d’assassinades cada any.

La violència contra les dones té unes arrels assentades en una societat desigual i discriminatòria, on a les dones se les atorga el paper passiu i als homes un paper actiu i dominador. En aquest procés d’eradicació de la violència, cada dia són més també els homes que tenen una postura en contra de la violència de gènere, col·laborant des de posicions molt fermes, com a defensors dels drets de les dones i en definitiva de la igualtat entre homes i dones.

Podem afirmar que aquest és un any important, el Govern Socialista de José Luis Rodríguez Zapatero en compliment del seu programa electoral ha posat en marxa l’aprovació de la “Ley Orgánica de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género”, que per primera vegada, aborda mesures preventives, assistencials, judicials, institucionals i de formació, dotant a la llei d’un caràcter multidisciplinari.

Per tot això, la JSC MANIFESTEM, sota els valors del socialisme la lluita feminista, la recerca de la justícia social i la difusió de valors d’igualtat, tolerància i de respecte, el nostre compromís i recolzament a aquesta lluita i exigim que:
- es garanteixin i augmentin els recursos necessaris per la protecció, atenció i rehabilitació de les víctimes,
- s’arribi a una coordinació eficaç dels circuits existents,
- priorització de les polítiques integrals encaminades a la prevenció, detecció, atenció i eradicació de la violència,
- per últim, demanem que les administracions apliquin totes les lleis vigents.

PERQUÈ CREIEM QUE LA IGUALTAT ENTRE ELS HOMES I LES DONES NO ÉS UNA UTOPIA.

Voluntariat

Vídeo amb so: AFANOC.

Ja fa dies què no escric al blog, però les reunions, la feina i la festa s’apoderen de les hores de la meva vida i del meu poc temps lliure.
El proper 5 de desembre és el dia internacional del voluntariat (declarat l’any 1985 per les Nacions Unides).
Avui toca explicar la petita/gran part de mi què dedico al voluntariat.:
Tot va començar l’any 1997 a l’ Escola El Cim, era tot un bollycao jo i això què un dia es presenta a l’escola una senyora a explicar algo què per mi no tenia gaire sentit ni havia escoltat mai. Corresponsals d’ Institut. Una tal estrella ve a l’escola a dir què fem d’enllaç entre l’ Ajuntament i els companys de classe... Quina forma més burra de perdre el temps. Però tot és provar-ho en aquesta vida, no? Venga m’ofereixo voluntari de la meva classe. Xupate esa Xavi! Ja comencen les reunions a la Baumann, ja en van aparèixer ja de gent a la meva vida aquella època, gent i projectes. Estrella, Jordi Pérez, Eva de la Baumann, Sònia del Valle, bufff un porron de penya! I projectes Districte Jove, Macro Moguda, Pla Global de Joventut i suma i sigue. Un dia en un megaplec d’info què havia de penjar al meu plafó de corresponsal apareix un cartell així tot cutre. Què diu algo d’uns Voluntaris Terrassa al C/ Martín Díez, 7 3r. I dic anda coño què deu ser això? Està al costat de casa... sembla còmode i mira podré seguir coneixent gent i poder faig alga d’útil i tot! Vengan anem cap allà! I m’expliquen què a Terrassa es celebra un torneig europeu d’ Hockey, uoooooh! I què s’haurà de fer? Com un nen podia ajudar en una cosa tant gran? Apali vaig atabalar tant, però tant la pobre Mònica (La què em va fer l’acollida per l’ Eurohockey) i allà vaig conèixer tanta gent, em vaig sentir tant acollit, disfrutar ajudant. M’agrada! En Raul, la Montse, Marta, Noemi, Olga, Dani, Xavi , Sergi, Valle, Natalia. I un cop acabat això què? Uns voluntaris què només fan coses relacionades amb l’ esport? Pos nanai, FESTA MAJOR , CANTONIGRÓS, un no parar! I com puc ajudar més? Doncs els 4 marrecs de torn emprenyant en voler fer coses i poc a poc vàrem anar agafant responsabilitats, han passat tants rostres per davant meu, tantes rialles, disgustos, REUNIONS. D’una forma poc habitual vaig ser nombrat president l’any 2002. Una entitat sanejada econòmicament, més participacions, més voluntaris nous. No sempre he tingut què utilitzar els mètodes a gust de tothom, sempre m’he mogut per la majoria o per pròpia intuïció. He après què criticar és molt simple però President n’ets 24h. Sempre penses en com millorar , com oferir un millor servei i el més important en com ajudar els altres. Ara treballem amb Gent Gran, amb Gent Solidària al Centre d’ Atenció d’ Animals, Esplai, Federació Catalana del Voluntariat, Formació, moltíssimes coses! I moltíssimes hores! Ha arribat el moment de deixar el voluntariat? Quan el meu temps lliure s’ha tornat en obligació? Val la pena? Ajudar als altres, lluitar en contra l’ individualisme sempre val la pena però limitant les hores. Una altre forma d’ajudar als altres és mitjançant la política , en eso estoy ara! Escoltar els problemes dels joves i canalitzar solucions... Jejeje, però sempre ha estat més fàcil des del món del voluntariat on no s’espera mai res a canvi.
El proper 24 de novembre sabré si continuaré o no amb Voluntaris Terrassa. L ‘ Assemblea decidirà. Passi el què passi ara veig què el projecte de voluntariat per el qual he treballat tant té una continuïtat, ara després de molt de temps no tinc por a deixar el càrrec de l’entitat.
Bueno gent, ja teniu el toston.

Per riure una estoneta.

La venedora de llumins.

Aquest conte va dedicat a la Marta i al seu fred particular d' Alemania.
(Una mica trist el conte... recordeu que aviat s'iniciarà una campanya de recollida de joguines per a nens/es sense familia).


Quin fred tan atroç! Queia la neu i la nit estava arribant. Era la nit de Nadal. Emmig del fred i la foscor, una pobre nena va passar pel carrer amb el cap i els peus nus.
De fet, quan va sortir de casa tenia sabates; però no li havien servit molt temps. Eren unes sabatilles enormes que la seva mare ja havia fet servir: tan grans que la nena les va perdre a l'afanyar-se a creuar el carrer per a que no la trepitgessin els carruatges que anaven en direccions oposades.
La nena caminava, doncs, descalça, i tenia els peus vermells i blaus del fred; portava en el davantal, que era molt vell, algunes dotzenes de caixes de llumins i tenia a la mà una d'elles com a mostra. Era molt mal dia: Cap comprador s'havia presentat i, per això, la nena no havia guanyat ni un cèntim. Tenia molta gana, molt de fred i un aspecte miserable. Pobre nena! Els flocs de neu es posaven sobre els seus llargs cabells rossos, que li queien en preciosos bucle sobre el coll; però no pensava en els seus cabells. Veia lluir les llums a través de les finestres; l'olor dels rostits se sentia per tot arreu. Era el dia de nadal i en aquesta festivitat pensava l'infeliç nena.
Es va asseure en una plaça, i es va arraulir en un racó entre dues cases. El fred s'apoderava d'ella i entumia els seus membres; però no s'atrevia a presentar-se a casa seva; tornava amb tots els llumins i ni una sola moneda. La seva madrastra la maltractaria i, a més, a casa seva també feia molt de fred. Vivien sota la teulada i el vent bufava allà amb fúria, tot i que les esquerdes més grans havien estat tapades amb palla i draps vells. Les seves manetes estaven gairebé mortes de fred. Ah! Quin plaer li causaria escalfar-se amb un llumí! Si s'atrevís a treure'n un de sol de la caixa, a rascar-lo contra la paret i a escalfar-se els dits! Va treure'n una. Ritx! Com il·luminava i com cremava! Desprenia una flama clara i calenta com la d'una espelma quan la va rodejar amb la seva mà. Quina llum tan bonica! Creia la nena que estava asseguda en una gran xemeneia de ferro, adornada amb boles i coberta amb una capa de llautó lluent. Cremava el foc d'una forma tan bonica! Escalfava tan bé!
Però tot acaba en aquest món. La nena va estendre els seus peus per a escalfar-los també; però la flama es va apagar: Ja no li quedava a la nena més que un trosset de llumí. En va fregar un altre, que va cremar i brillar com la primera vegada; i allà on la llum va caure sobre la paret es va fer tan transparent com una gasa. A la nena li va semblar veure una habitació en la que la taula estava coberta per un mantell blanc amb fines porcellanes, i sobre el qual un indiot rostit i farcit de trufes exhalava un perfum deliciós. Oh sorpresa! Oh felicitat! De sobte va tenir l'il·lusió que l'au saltava del seu plat sobre el paviment amb la forquilla i el ganivet clavats en el pit, i rodava fins a arribar als seus peuets. però el segon llumí es va apagar i no va veure davant seu més que la paret impenetrable i freda.
Va encendre un altre llumí. Llavors va creure veure's asseguda a la vora d'un magnífic pessebre: era més ric i més gran que tots els que havia vist en aquells dies en els aparadors dels més rics comerços. Mil llums brillaven en els arbres; els pastors semblaven moure's i somriure a la nena. Aquesta, bocabadada, va aixecar llavors les dues mans i el llumí es va apagar. Totes les llums del naixement es van elevar i va comprendre llavors que no eren més que estrelles. Una d'elles va deixar una estela de foc al cel.
- Això vol dir que algú ha mort - va pensar la nena; per que la seva àvia, que era l'única que havia estat bona amb ella, però que ja no existia, li havia dit moltes vegades : "Quan cau una estrella, es que una ànima puja fins al tron de Déu".
Encara va fregar la nena un altre llumí a la paret, i va creure veure una gran llum, enmig de la qual estava la seva àvia de peu i amb un aspecte sublim i radiant.
- Àvia! - va cridar la nena - Porta'm amb tu! Quan s'apagui el llumí sé molt bé que ja no et veuré més! Desapareixeràs com la xemeneia de ferro, com l'au rostida i com el bonic naixement!
Després es va atrevir a fregar la resta de la caixa, per que volia conservar l'il·lusió de que veia a la seva àvia, i els llumins van deixar anar una claredat molt intensa. Mai l'àvia li havia semblat tan gran ni tan bonica. Va agafar la nena per sota el braç i les dues es van elevar en mig de la llum fins a un lloc tan elevat, que allà no feia fred, ni es passava gana, ni tristesa: fins al tron de Déu.
Quan va arribar el nou dia seguia la nena asseguda entre les dues cases, amb les galtes vermelles i un somriure en els llavis. Morta, morta de fred a la nit de Nadal! El sol va il·luminar aquell tendre ésser arraulit allà amb les caixes de llumins, dels quals una havia cremat completament.
- Ha volgut escalfar-se, pobreta! - va dir algú.
Però ningú va poder saber les boniques coses que havia vist, ni en mig de quin resplendor havia entrat amb la seva anciana àvia al regne dels cels.

Buena persona o buen ciudadano?

Esta tarde he roto un poco mi rutina dominguera y he dado un paseo por el centro de la ciudad, normalmente sábados y domingos no me atrevo ni a pisarlo por la de gente que hay “in the way”. Sólo al girar la esquina de la pequeña calle donde resido me he encontrado con un vecino y hemos andado hasta la rambla juntos hablando un poco del barrio, las preocupaciones, mejoras, etc. que casi son inapreciables a los ojos de los transeúntes espontáneos. Una vez en la Rambla me he dispuesto a bajarla por el carril central. Ole mis huevos! Pocos conocidos... Una Rambla reluciendo un vestido electoral y de festejo de “La Castanyada” dando paso a familias que disfrutan de su día. En el marco electoral me he parado 5 breves minutos en la caseta de información / campaña electoral que tiene instalada el PSC al lado de la empresaria más villana de la ciudad “ LA MEGA CASTAÑERA” que con su monopolio de las castañas de bien seguro vive feliz todo el año. Una caseta con gente voluntaria trabajando con ilusión por un compromiso electoral daban globos y información a los ciudadanos que pasaban por sus alrededores. He vuelto a poner rumbo a mi cuerpo y me he dirigido a ver a los Voluntaris Terrassa que han instalado un modesto puesto de castañas con gusto de solidaridad a la Plaça Vella para financiar la asociación no para ir de viaje como mucha gente se piensa. En el camino he observado un hecho raro un Policía Municipal escondido en un callejón y digo mira que bien este juega a Polis y a Cacos con el uniforme que divertido, he seguido el camino y he visto a los TOP MANTA. Ai ai ai... que ya sé quien es el caco he pensado, me han entrado unas ganas tremendas de decir xavalines piraros de aquí que dentro de poco jugareis al “pilla pilla”, buena persona o buen ciudadano? He callado como una puta (perdón por la expresión) y he continuado el camino para ver los voluntarios, al poco tiempo he visto que el “pilla pilla” había empezado. Venga nuestros policías con un EGO muy alto, mas machos que nunca han capturado a su presa! Han ganado el juego! Realmente los pobres realizan su labor que a pocas veces resulta agradable. Los remordimientos me han recorrido todo el cuerpo, si les hubiera avisado... y ahora que va a pasar? Les van a multar, procesar, etc. Y cuando se dicte sentencia van a quedar absueltos ya que como se publico hace un tiempo en el periódico 20 minutos. Este es el último eslabón del comercio ilegal través de personas que solo buscan un medio de ganarse la vida, se entiende que este delito solo se debe condenar a los delitos de gran escala, los magistrados ven la realidad de la gente atrapada por mafias y manipulados que por cuatro euros se juegan algo mas que un plato caliente. La SGAE la Asociación “”””””SIN””””” animo de lucro más grande que la historia española ha conocido vende este hecho como si se tratara de un ataque terrorista, quien no ha grabado con un cassete esa canción que sonaba en la radio? Quien no ha jugado alguna vez con un disquete a un juego cutre de ordenador grabado por un amigo? Ahora a inicios del siglo XXI y con la revolución tecnológica ya no hablamos de descargas por Napster(Esos tiempos lejanos...), Kazaa, Emule, Ares, etc. Cuanta gente se ha comprado el Office de forma legal? (Por cierto yo lo tengo legal pero dudo que mucha gente lo tenga). Quien esta dispuesto a pagar 700 Euros por el programa si un amigo ya lo tiene? Si el analfabetismo digital ya es preocupante imaginaros como lo seria sin la piratería.
Feliz semana a todo@s.

Lift Me up.

Zum Zum, Zum, Zum, Zum, Zum, Zum, Zum! (A lo Tampax)

Què collons tenen els caps de setmana què a vegades fan pensar? (A vegades...).
Avui m'he llevat amb un curiós mal de cap i encara no entenc el xq.
Ahir després de ser un dia de molta feina al caure el sol vaig anar a un sopar d'agraïment als voluntaris i voluntàries que varen col·laborar amb l' ATHC durant la Champions Trophy. L ' ATHC és una institució què sempre ha estimat els voluntaris i què jo estimo amb especial carinyo encara què no ho digui mai, L'any 1998 durant l' Eurohokey vaig realitzar el meu primer servei de Voluntari "Terrassa" allà amb ells. Màgic! Tot era Màgic! i ahir vaig reviure una mica els fantasmes del passat amb noves cares :) . Un cop acabat el sopar d'agraïment, entrega de premis als voluntaris, vàrem anar al CrossRoad un bar proper a la Ctra. Castellar (Venia de pas). I allà uns quants ens vàrem prendre la primera copeta de la nit. (La meva sense alcohol xq duia el cotxe). I xino xano després de deixar els voluntaris a casa seva vaig anar cap a somnis, grata sorpresa DISCOTECA SENSE FUM!!!! (Temporalment per falta d'un permís). Bueno amb la tonteria d'allà no vaig acabar de tenir l'espurna fiestera i vaig decidir marxar, jejeje. Espontaneïtat com un pet! I direcció al Farenheit (Original...), ring ring. Semàfor, miro a un costat, a l'altre no hi hagi els senyors monillos i era un colega k em diu k vagi a casa seva a fer el ruc amb els amiguitos a Sabadell. Apa anem! Un cop allà MECAGUN LES PUTES CARRETERES CATALANES C-58 sense llum i amb una boira k flipes acollonit la vaig agafar, jejejeje però weno sóc prudent (Aquí ja duia 3 cerveses sense alcohol). Weno a les 6 torno cap a caseta per la ctra. k estava il·luminadeta. I avui em llevo amb mal de cap!!!!! NO, NO I NO! Resaka postissa! He invertit fatal les hores del dissabte i aquestes ja no tornaran! M’he posat a mirar fotos i m’ha entrat la merda de melancolia i a sobre ha sonat la cançó LIFT ME UP! i m’ha recordat tant, tant, tant a un amic què veig molt menys del què voldria... Fins el dia del seu casament no el veuré... com a mínim parlem per telèfon, ja és molt! J I sense com saber-ho et distàncies de la gent què estimes, entra nova gent a la teva vida, i el què en un moment podria haver estat la millor amistat què mai la història hauria conegut acaba essent un simple hola i adéu. Bé mireu el vídeo de Moby, jejeje i penseu en les festes compartides amb els vostres amics i les festes què compartireu amb els nous.
Suplica : NO US CASEU TANT, CONY! I EL TEMA NENS… SORT QUÈ TINC EL NENS I NENES APROP, FOTEU LLISTETA, EH! K SINO TINDREU 1000 PIJAMES BLAUS I PODER ENTRE 3 O 4 COMPREM EL COTXET :P

M’ agrada la gent que et mira als ulls.

Imatge: www.voluntaristerrassa.org (Colònies Intergeneracionals amb Acció Gent Gran).

Reconec què quan era petit ja era un cul inquiet i sempre m’ha costat molt concentrar-me , gairebé incapaç de mantenir una conversa llarga cara a cara sense mirar el què m’ envolta, paisatge, mobiliari, gent, què puc conèixer què en trec de tot plegat l’expressió no verbal , l’entorn són altres maneres d’entendre les coses, això sí , pobre del què em miri a mi perquè no paro quiet, jejeje li dec expressar una inseguretat tant heavy!
Després de la mega barrufada aquesta què com sempre no ha dut enlloc... Podríem començar a xerrar del cap de setmana. Pim pam setmana inquieta per variar , plego a les 19:00 i xino xano com sempre mòbil al poder! Un dia aquest morirà estampat contra una paret. Surto de l’ Oficina i vaig xerrant amb una llista amb 1000 coses per fer i semi planificades. Amb això què el diumenge sabíem què vindria en Monti a Terrassa! Quin patir ! I no per els militants no,no,no sinó pel meu jeto què jo ja tenia la previsió d’estar mig mort avui diumenge. Doncs per xerrar i parlar amb els militants de la JSC Terrassa quedo amb en JB què també havia tingut un dia distret i això què pim pam en comptes d’anar a Baumann a trucar a Voluntaris li delego a l’ Arantxa! Un sol! Jo crec què ara per ara l’ Arantxa és un dels nous plançons què està començant a oxigenar Voluntaris Terrassa, confio molt en ella i amb molts dels col·laboradors què tenim sembla què per fi puc relaxar-me una micona sense oblidar els tropocientos mil paperots. Bueno doncs això què m’agafo el Luxe de fer una clareta en comptes de seguir curring amb Voluntaris i anar parlant de la gent nostre què podria venir al Miting. Un cop finalitzat anem tirant cap a casa xerrant amb 3 persones pel mòbil pim pim, pillo unes claus de Voluntaris, i ni em canvio de roba ni res i vaig a buscar la Sandra i el seu Sr. Marit i ens en anem a sopar a Manresa a l’ Augustus el restaurant d’un bon amic, què malgrat ens veiem poc per els horaris què tenim l’aprecio moltíssim!. Sopem i tornem cap a Terrassa! Val la pena el trajecte , eh! Amb tot això anem a prendre algu al Ken Keh a la Rasa, tot reformat i sacrificat al voltant de 75m2 per poder fumar (Quin fàstic). I amb la boira de Londres als ulls, començo a saludar als amics mentre els meus ulls es van posant vermeeeeells, FUM i ULLS malament per la meva salut. I la gent amb la mania què has begut? NO SÓC UN BORRATXO!!!!! Una Clara i una copeta de vi petitona perquè no m’agrada gaire el vi. La resta aigua. I decideixo anar cap a casona a fer bondat 3:00 de la nit em poso davant la taula a fer feineta no fos cas... I en un parell d’ horetes caic en un somni mega profund fins què sona el despertador. Genial les 08:30 del matí, au! Corre a acabar papers, ves a Voluntaris fes 3 entrevistes (BENVINGUTS!), ves a netejar (Ja explicaré el tema aquest), i quan les 13:00 ja s’acosten il·luminat xq tens un dinar. Corre a casa a dutxarte, una dutxa i la mama acaba d’entrar que te cagas! Solució, cotxe i al gym apali què gastin aigua ells ja què pago i no gasto màquines darrerament com a mínim aprofitem les dutxes. Cotxe i cap a dinar! Viena amb una amiga, xerrem, ens acomiadem, cotxe vaig a buscar en Marc i anem cap a Barcelona a la Fira HOSTELCO amb en Marc conduint jo!!!!!. Au, aparca i les tonteries aquestes, passeja per la fira pilles les 4 idees bàsiques perquè a la què et descuides surts amb una mega rentadora industrial què no faràs servir en te vida. Tornem a Terrassa i el telèfon sonant. Mans lliures últim model en Marc m’aguanta el tel a l’orella enmig de la rotonda de plaça ESP el nen fent el ruc per perdre tots els punts de cop i això què m’havia d’anar movent per veure el retrovisor. Au arribem a Terrassa, passo per la caseta del PSC a Saludar i veeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeengan cap a veure el Coquito k es va atrevir a pujar al meu cotxe sense calçotets (Quin morbazo noies! Al seient el copi), Au cap a casona a fer bondat, tele i això i amb una emapnamenta es veu què havia kdat 30min abans del previst i em preparo un entrepà per el camí no fos cas... què mengi bé. Rutilla quedant amb amics faig un 2x1 i anem a Zombies i dp al Farengay. Cap a casona a dormir, Neteja i Míting Monti! Sort què no vaig anar amb el MontiBus sino m’hauria perdut :P. El Míting surt genial després de patir una mica no gaire perquè sempre surt bé però fins últim moment s’ha de patir. Petit refrigeri i opto per passar el diumenge tarda a casa ordenant papers de la inundació!!!!!!
TROBO EL MEU VIP DE NYAP BUFF !!!!! Quins temps! Un VIP del segle passat. Nyap Buff Gent Maca (Ejem... no caldria tampoc). He reviscut tants records avui, taaaants tots els meus carnets jove fent pila, els de Voluntaris, ji ji ji ji em faig vell!!!! I res fins ara noiets aquí amb papers, PC i tonteries varies.
Així doncs ara uns dies nostàlgics.

La propera entrega en castellà? Si,no? Si hi ha queixes en comptes de dir-ho en un bar deixeu el comentari homes i dones de la mala vida :P.

Si el mundo te da la espalda tocale el culo

Sabéis esos días tan malos malosos? Pues hoy ha sido uno de ellos.
Primero de todo el lunes empecé en mi nuevo trabajo de momento hago una valoración muy positiva principalmente porque estoy rodeado de un ambiente muy muy agradable (Será el principio?) Ayer me pilló un apalanqueeeeeeeeeeeeeeeeeeeee que flipo me faltará hierro otra vez? Una tortilla de tornillos y punto. Ayer salimos con algunos compañeros de las Juventuts Socialistes de Catalunya – Terrassa a pegar carteles electorales por el centro de la ciudad, cuál fue nuestra sorpresa que al ser un partido joven y cívico no podíamos mostrar nuestra información “sin molestar” a grandes trazos. La cosa es que después de la decepción yo ya estaba xofff Y eso que alrededor de las 23:30 empiezo a leer el correo. Outlook y en bandeja de entrada numeritos azules: 1,2,3,4,5,6,7 hasta el 58 BINGO! Y el basura ni lo miré. Acto reflejo quien es quien de MATEL vamos a descartar naranananana leo 3 o 4 y prilirim! Monigote verde al ataque (MSN). Y así empieza una conversación de besugos cibernéticos.
- Hola
- Hola
- Què tal?
- Bé i tu?
- També?
- Què fas?
- Doncs mira a casa avorrit i tu?
- Jo també

Besugos Besugos! Cuestión que fui a buscar a un conocido a su ciudad (SARDA) Cerdanyola y nos fuimos a dar un rulo in the night y a tomar algo a un bar de la zona TUPPERWARE (Zona Hermética de Sabadell). A todo esto que desconecto casi en mi totalidad de la rutina pipop piiiip a las 02:00 me planto en mi casa como aquél que planta un pino , me plancho una camisa para parecer una persona decente dentro de unas horas en el curro con previsión de seguir teniendo mi cara de besugo cibernético y me tumbo a la cama. (Lo que ocurrió queda entre mis manos y yo). Jejejeje Mal pensadooooos! Me quede sobado axafando mis manos con la cabeza esta mañana el trabajo que he tenido para despertar a las jodidas. Y eso que me levanto me arrastro hasta la ducha, pim pam, laralalala, me afeito me visto con una camisa elegante y reluciente gracias a su divino planchado (Modestia aparte). Y como caperucita roja (Seria socialista caperucita?) me dirijo hacia el curro. Mañana de Puta Madre eso que como pim pam tengo entre 3 y 4 horas pa comer (Como y meriendo) me tumbo pa echar una siestecilla (Seria muy besugo sin casi dormir no echar la siesta, no? ) gotita, gotita, gotarraon,gotarron,gotarron!. Inundación en mi habitación! Y Como Si se tratara de Noé con su arca venga a pillar libros y papeles de los armarios y subiéndolos a la cama. (La pared una catarata de restaurante japonés). Y con 3 mochos por banda fregona y cubo a toda vela. Salvamos lo que buenamente podemos. Me voy pal curro como caperucita azul agua con una mala leche que si pillo al lobo le meto la fregona por el culo hasta que le salten los ojos y al llegar al curro chip de simpático, que culpa tienen los otros de que el desgraciado del paleta y arquitectos de mi casa sean unos impresentables? Pos ale paro el teléfono (NOVEDAD PARO EL TELEFONO!!!!) y al salir de clase (Ay nono) y al salir del curro se me ocurre la flamante idea de encender el trasto ese que vibra y es negro (MOTOROLA V3). PIP PIP PIP PIP PIP PIP recuerdo los mails y la madre que parió la tecnología. Incontables llamadas perdidas y digo perdidas se quedan y solo devuelvo una, sin dormir, inundado, con hambre y dirigiéndome hacia AQUA GYM (Manda cojones!) Como si 3 mochos a la vez sacando agua no fuera un ejercicio... La cosa es que me he enterado de la mitad de la llamada y la mitad de otra que he cogido en el gym mientras he montado un show al entrar, jejejeje (Mi vida en el GYM se merece un articulo solo otro día). En fin que estoy optando por. Me piro a Boveda (Disco de Barna) hoy ya tengo la divina camisa para mañana y mañana para no hacer cara de besugo haré cara de Cazón J.
Así que si el dia ha sido una puta mierda aún me queda la noche! FIESTA FIESTA FIESTAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA.

Sevillanito mío de mi corazón, eres feliz hoy por poder entender un poco mi blog? J 5 min dan pa mucho, eh!

Salut!

Per aquells dies que et sents extrany.

La foto només és per fer la gràcia no vull ofendre a ningú.
Creia què la primavera era l’època de l’any què ens torna a tots una mica gilipolles inestables emocionalment :P però resulta què la tardor no és queda curta... Després de la festa d’ahir i les anteriors... (No posaríeu en dubte què jo no sortiria de festa,no?). He recordat una conte molt maco de l’amor, Si si! També llegeixo contes i no momés del Bucay, jejejeje. En patufet, la caputxeta (ara de moda), els 3 porquets, etc... també m’agraden ,eh! I de tant en tant agafo el meu conte de Faules en català i els rellegeixo i després toco els nassos uns dies amb els contes, jejejeje Hi havia una vegada...
En fi aquí teniu el conte. Bon cap de setmana.

Cuentan que una vez se reunieron en un lugar de la tierra todos los sentimientos y cualidades de los hombres. Cuando el aburrimiento había bostezado por tercera vez , la locura, como siempre tan loca, les propuso : Vamos a jugar a los escondidos? la intriga levantó la ceja y la curiosidad, sin poder contenerse preguntó: A los escondidos?... ¿y cómo es eso?
Es un juego - explicó la locura, en que yo me tapo la cara y comienzo a contar desde uno hasta diez, mientras ustedes se esconden y cuando yo haya terminado de contar, al primero de ustedes que encuentre ocupará mi lugar para continuar el juego. el entusiasmo bailó secundado por la euforia, y la alegria dió tantos saltos que terminó por convencer a la duda, e incluso a la apatía, a la que nunca le interasaba nada. Pero no todos quisieron participar, la verdad prefirió no esconderse.¿Para qué?, si siempre la encontraban, y la soberbia opinó que era un juego muy tonto, (pero en el fondo lo que le molestaba era que la idea no hubiese sido de ella) y la cobardía prefirio no arriesgarse...
Uno, dos, tres, cuatro... comenzó a contar la locura. La primera en esconderse fué la pereza, que como siempre se dejó caer tras la primera piedra del camino, la fe subió al cielo, la envidia se escondió tras la sombra del triunfo, que con su propio esfuerzo había logrado subir a la copa del arbol mas alto. La generocidad casi no alcanzaba a esconderse, cada sitio que encontraba le parecía maravilloso para alguno de sus amigos:
Que un lago cristalino? ideal para la belleza; Que la rendija de un arbol? perfecto para la timidez; Que el vuelo de la mariposa? lo mejor para la voluptuocidad; Que si una rafaga de viento? magnifico para la libertad; Así terminó por ocultarse en un rayito de sol. El egoismo en cambio encontro un sitio muy bueno desde el principio, ventilado y cómodo, pero sólo para él. La mentira se escondió en el fondo de los oceanos (mentira!), en realidad se escondió detrás del arcoiris), y la pasión y el deseo en el centro de los volcanes. El olvido... se me olvidó donde se escondió, jeje... pero eso no es lo importante.
Cuando la locura contaba 7, 8, 9..., el amor aún no encontraba donde esconderse, pues todo se encontraba ocupado... hasta que divisó un rosal y enternecido decidió esconderse entre sus flores.
¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡ DIEZ !!!!!!!!!!!!! Contó la locura -y comenzó a buscar. La primera en aparecer fue la pereza, sólo a tres pasos de una piedra. Después se escuchó la fe, discutiendo con Dios en el cielo sobre zoología, a la pasión y el deseo los sintió en el vibrar de los volcanes, en un descuido encontró a la envidia y claro, pudo deducir donde estaba el triunfo. A el egoismo no tuvo que buscarlo, el solito salió disparado de su escondite, que había resultado un nido de avispas. De tanto caminar sintió sed y al acercarse al lago descubrió a la belleza, y con la duda resultó más fácil todavia, pues la encontró sentada en una cerca sin decidir aún de que lado esconderse. Así fué encontrando a todos, a el talento entre la hierba fresca, a la angustia en una obscura cueva, a la mentira detrás del arcoiris...(mentira!!, si ella estaba en el fondo de los oceanos) y hasta el olvido... que ya se le habia olvidado a que estaba jugando , pero sólo el amor no aparecía por ningún sitio, la locura buscó detrás de cada árbol, bajo cada arroyuelo del planeta, en la cima de las montañas, y cuando estaba a punto de darse por vencida, divisó un rosal, tomó una ramita y comenzó a mover las rosas, cuando de pronto un doloroso grito se escuchó, las espinas habían herido los ojos al amor, la locura no sabía que hacer para disculparse, lloró, rogó, imploró, pidió perdón y hasta prometió ser su lazarillo. Desde entonces; desde que por primera vez se jugó a los escondidos en la tierra: el amor es ciego y la locura siempre lo acompaña.

Bye Bye Rambla

El meu tajecte diari per la Rambla d’ Ègara s’acaba aquesta serà la meva darrera setmana de treball a les oficines de la Rambla i ara què s’acosta el final valoro les tonteries més minses del dia a dia. Cada matí a la mateixa hora vaig al despatx per la Rambla i reparteixo el Bon dia als mateixos coneguts, algun comerciants paro un moment agafo el diari i pujo al despatx. Qui realment trobaré a faltar són els plataners punyeteros... A la primavera deixen anar una espècie de polen què es fica per tot arreu i ara a la tardor es van quedant pelats amb unes fulles què rellisquen de mala manera! Però tot això no té preu comparat amb l’ombra amb la què ens gratifiquen durant els mesos de calor. L’ajuntament ha obert un procés participatiu per la seva remodelació a veure com surt. El divendres curiosament va venir un tècnic informàtic a dir què plega de l’empresa i va coincidir què jo també, esperem què els canvis siguin a millor per tots. Poc a poc a industrials, gestors, etc. Vaig comunicant què deixo l’empresa i a la gent li sap greu (això o menteixen molt bé! ) i em donen algunes paraules d’ ànim per la nova feina. Molta feina, alegria , disgustos, bronques tot han marcat els més de 4 anys i ara ha és el moment de canvis. La setmana vinent ja explicaré com ha anat a Fabra Finques (El meu nou lloc de treball), aniré a gestionar comunitats de propietaris (Rotllo aquí no hay quien viva!) m’agraden els reptes nous ja feia molt de temps què no en tenia cap. En fí gent. Què aquest finde també m’he muntat una festeta bona, jejejeje i això k vaig sense el queixal del seny amb els punts sagnant i blablabla però un dissabte nit no es perdona.
Bona setmana!

L' Interès de les Bombolles

Estimats lectors del blog, la bombolla apunt de petar. El descens de l’increment del preu de l’habitatge és una realitat en el segon trimestre del 2006 s’ha notat un descens del 10,6% interanual respecte el mateix període de l’any anterior, això no vol dir què les finques noves perdin ni baixi el seu valor. Si fa un any es parlava de l’augment desorbitat de l’habitatge de segona mà en algunes ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona aquestes han notat un lleu gairebé inapreciable descens com podria ser el cas de St. Joan d’ Espí, Vilanova, Sabadell i Castelldefels. Els Terrassencs aguantem amb un augment del 6’7% pendent del descens a l’any vinent (esperem què les estadístiques no fallin). El què és cert és què les immobiliàries venen gairebé un 50% menys què fa un any l’augment de preus i d’interessos durà la conseqüència també a finals d’any què bastants immobiliàries (Bolet) del sector acabin tancant i quedaran les “de tota la vida i les mega gegants”.
Mentrestant el Banc Central Europeu (BCE) s’ha il•luminat i ha decidit seguir pujant el tipus d’interés de la zona Euro, així doncs quedem tots una mica més endeutats. Estem davant d’una situació de semi crisi, un increment de l’ Euribor què en Març del 2005 era de 2,335 avui està al 3.735. Però com diuen una de cal y otra de Arena, el preu del petroli s’abaixa esperem què repercuteixi en les benzines diàries. El PIB dels països Euro s’ha situat en la posició més alta des de fa 6 anys. Bon senyal també. Així doncs JOVES i no tant joves a casa els pares s’hi està molt bé. Vigileu molt alhora de signar un préstec hipotecari, eh!.

Ha estat una mega parada d'olla tot plegat, eh ! :D.

Una nit Danone

Trencar la monotonia és plenament necessari a vegades, marxar de la ciutat unes hores i acostar-te a una altre realitat què no estigui prostituïda per la rutina. Això vaig fer ahir a la nit, ja fa uns dies vaig conèixer un noi d’un poble semi veí i realment es pot compartir el silenci de la nit amb la coneixença l’un de l’altre i compartir pensaments i ideologies. Ahir sense anar més lluny vaig descobrir una cosa què em va fer molta gràcia i és l’origen del Danone! El yoghurt prové de l’any 1071 però el nom de Danone s’origina quan un grec Isaac Carasso comerciant de Salónica abandona Grècia i s’instal•la en terres catalanes justament a Barcelona. Un cop aquí inicia la producció de yoghurt i el va batejar com a Danone el nom prové del seu fill Daniel i al ser el seu primer descendent (DAN-ONE), que te cagas! Ens estem cruspint el nom d’un tio! Com sempre passa les coses van canviant i el capital Social de Danone un cop fusionat amb Gervais passa a ser controlat per França i ja s’ha anat variant el nom cap a Danette, Danao, etc. Però sísí! Va començar a Barcelona. En fí un cop compartit aquest coneixement us convido a desconectar una mica de la rutina cada dia o acabareu pitjor què jo.

Un "Click" i s'esvaeix la realitat

Un “click” i s’esvaeix la realitat.

Com cada dia una de les primeres coses què he fet ha estat llegir el correu electrònic, parlant amb una voluntària per telèfon lligant una activitat m’he trobat un correu contra els espectacles de Tauromàquia. El correu era simple portava una adreça web. www.latortura.es i no era justament la cançó de la Shakira, no comparteixo la manera en què s’han polititzat d’aquests fets, Catalunya des del Juliol de 2003, compta amb una legislació global de protecció dels animals una de les pioneres i més estrictes de la Unió Europea. Evidentment no estic a favor d’aquesta barbàrie ni trobo què tingui cap tipus d’encant turístic la veritat espero què en un futur no molt llunyà Barcelona també acabarà amb les “Corridas de Toro” igual què al 2006 no es podran tenir exposats ni vendre els animals a la Rambla tota tradició pot i ha de ser eliminada quan atempta al dret a la vida i a la llibertat. Com es diumenge i jo ja vaig delirant... recordo què Barcelona el 2004 va ser declarada ciutat antitaurina això no implica l’abolició immediata de les Corregudes però ja marca una gran predisposició. Interessos econòmics, turístics, com lluitar? La solució no només es atacar als partits polítics sino evitar la proliferació de turisme d’aquest tipus un gran percentatge dels turistes són Americans malgrat ens pensem què els senyors “Yankies” són lo peor, allà ho tenen prohibit de fa molts anys. De fet la lluita anti taurina s’origina quan el Papa Pio i repiopiopiopio (Osease V) l’any 1567 ja va demanar la seva parada dient què això era un acte més proper al diable què altre cosa. Així doncs la paraula de l’esglèsia sempre s’interpreta a gust del consumidor. Sobretot, tingueu els collons de mirar tot el reportatge i preneu consciència de la barbàrie què també vivim a la nostra Comunitat.
Salut!
P.D. El tema el tinc per mà per poder parlar amb voluntaris pro-animals , jejeje (Uno se documenta xavalines! ).

FESTA 0,0

Apa tornem-hi! Com això del blog es la novetat tinc ganes d’actualitzar i tot! Ahir el meu cap es va prendre força bé la meva dimissió i va dir una cosa molt maca i es què després de tant de temps volia acabar bé amb mi és un home què té les seves coses, però molt bona persona en el fons.(Sembla mentida que estigui dient això...). Un cop vaig plegar ahir (tard per no perdre el costum), vaig agafar el cotxe i em vaig disposar a creuar la ciutat a les 20:15 de la tarda i... PROVA SUPERADA! En menys de 20min em vaig poder plantar a la Farinera on l’ EXCM molt IL·LM Sr. Regidor http://jordiballart.blogspot.com va commemorar els 20 anys de Canal Terrassa alias la TVT de tota la vida i va donar pas a una nova imatge, què poc a poc ja anem identificant com a ciutat i a les noves tecnologies que tal i com va dir el Sr. Pere Navarro la TDT que tots sabem que hi és però no sabem exactament què fa, jejejeje (Cert), es van poder visitar les instal·lacions, veure la trajectòria professional dels treballadors (Gran Triumfador Xavier Coral!) i degustar un petit pica pica el problema es què s’havien de superar les trinxeres dels avis, tots uns professionals jo aquest tipu d’actes els faria organitzar per la Consellera Tura i en comptes de Cambrers posar mossos de la unitat especial anti abuelitos. Un cop vaig creure què ja havia vist prou vaig marxar a sopar amb la Rosa el seu novio i diversos coneguts , molt simpàtics i agradables tots. La cosa es... si vas a sopar a un Mexicà beus Sangria i després xupitos mortals de Tequila malgrat aguanti todo lo que me hechan em van fer força efecte, per sort per rebaixar el tequila vaig poder anar a fer un 2x1 al KEN-KEH un bar de la Rasa on m’hi trobo realment a gust, preferiblement entre setmana quan no hi ha ni Crist i mira què no té cap encant especial el bar, eh. Bueno aquí a l’anar finalitzant la nit vaig trobar-me la meva amiga Nuria i els seus guardaespatlles (Què falta li fan!) l’ OT, David i un noi què mai recordo el seu nom. Xavi? I vàrem entrar al Farenheit jo en la meva línea de fer ciutat! Tot apuntava molt bé, disfrutant, bebent , ballant i rient fins què la il·luminació s’aopdera dels nostres cossos i decidim anar a Somnis. Això si tos haviem begut com ens traslladem? Tele Taxi Terrassa Bona nit... Si senyor! Beguts però amb seny! Total per 2 euros cadascú arribes tranquil i sense preocupació a destí. I Vinga! Que el ritmo no pare no pare! NO ! Ballant ballant ! Veiem què es començen a encendre els focus dient, venga borrachos, a vuestras casas... I res sortim i pim pam, com tornem a casa? Tele Taxi Terrassa bona nit! I tornem a casa mirant accidentsde trànsit i controls d’ alcholèmia però a mig camí decideixo baixar del taxi i fer una micona el boig (Total caminar no m’espanta). Amb la tonteria arribo a casa a les 7 entre que em paro a xerrar amb un pobre noi què anava mooooooooolt malament. I a les 9 del matí, Ring ring ring! Telèfon, Voluntaris extraviats, avui hi ha el Saló de la Gent Gran i Centre d’ Atenció d’Animalons i per si passa alguna cosa quan hi ha actes dormo amb el mòbil encés (Gran error) i sisi. Semblava una centraleta total què he dormit un total de 4 hores interrompudes. Fins les 13:00 no he entrat a la dutxa (Nose perquè he apurat tant amb lo nou què en surts) i entre d’altres coses he parlat amb el Coquito! I m’ha dit d’una forma fina què ahir vaig sudar d’ell. I tenia tropocientas mil trucades perdudes i sms què no recordo. Sóc feliç, eh!Bueno gent què molta parrafada els Caps de Setmana donen per molt! La propera serà més breu. FELIÇ DISSABTE!

Camins i portes de la vida.

Avui 29 de setembre torno a posar destí a la meva vida un nou camí marcat per el vent de Garbí m’ha portat cap a nous projectes, noves pors i noves il·lusions què m’acompanyaran al llarg del viatge. Senyores i Senyors tot apunta què m’estic centrant i es què el queixal del seny ja fa força i ha decidit sortir del tot, clar què el meu dentista m’ha plantejat sacrificar-lo, si em treu el seny patiré el símptoma Peter Pan i no em faré gran? Avui ha estat un dia de grans decisions he decidit deixar el meu lloc de treball on ja portava 4 anys i alguns dies i he fitxat per un altre grup immobiliari amb un caire de treball quelcom diferent. En breu si el meu actual cap es decideix trepitjar l’oficina li presentaré la meva dimissió , temo un cap de setmana de llamps i trons i no justament per el queixal, qualsevol preu es poc a vegades per poder guanyar qualitat de vida.
Mentres avui a la nit el meu cap ja planeja Festa! Terrassa, Sabadell, Barcelona? El lloc no importa el més important són els amics amb qui comparteixes la nit.
Doncs bé gent, ja tinc blog! NO serà monotemàtic, ni associatiu, ni festes i festetes, ni polític. Simplement de les experiències de la vida viscuda dia a dia què ja en son bastants.