Pa para para pa, pa para papa! El PP busca lletra per l'himne d' Espanya

La cançó de l'estiu.

Ho reconec sóc un viciat de les series de la tele... això cap problema molts estem enganxats a House, Ventdelplà, (El cor ja m’he desviciat). Però... aquests dies molts som víctimes del PONTE EL CINTURÓN!!!! DIOS! Ens falta un Copyright al cul ens bombardegen amb tot i s’enganxa... :’( Bé no us espanteu si esteu amb mi i salto amb Ponte el Cinturón “el trocet crack”: El viaje va a empezaaaaaaaaaaar y queremos regresar. Canta molt malament!!! I la Coreo... la Cançó que evoluciona cada dia!.

Entusiasme sospitós

Article Diari Avui. Carles Capdevila. 30-05-2007

Som en un país abstencionista i desencantat, on se suposa que els joves han d'estar desmotivats. Que alguns d'ells es dediquin a educar la nostra canalla de franc i amb tant d'entusiasme és molt sospitós.

Són uns éssers estranys d'entre 18 i 25 anys que es fan dir monitors d'esplai, o caps d'agrupaments. Els reconeixereu perquè pringuen totes les tardes de dissabte als caus muntant gimcanes, perden els caps de setmana fent excursions i malgasten la Setmana Santa sencera i quinze dies de juliol anant de campaments. I tot sense cobrar res i amb una passió que no pot ser bona per a la salut.

La broma fa dècades que dura, i no són quatre sonats, es tracta d'uns quants milers. S'ha procurat fer burla d'ells com a xirucaires idiotitzats, se'ls ha fet saber que s'han acabat les utopies i que la gràcia d'avui dia és ser famós, però ells insisteixen que no. Són especialment pesadets amb la idea d'anar a la muntanya i educar en el lleure, assumeixen responsabilitats i ens donen lliçons als pares sobre coses tan antiquades com desconnectar, conviure i madurar. I a sobre se'ls veu feliços, i -el que és pitjor- a la canalla que cuiden, també. Això els fa poc integrables a la societat, perquè el que es porta és no fotre res i fer cara d'estressat, i no pas passar-te el dia organitzant coses amb un somriure.

L'administració els dóna l'esquena i els nega el dret a fer servir les escoles públiques (perfectament desaprofitades els dissabtes) per intentar que s'ofeguin en petits locals d'entitats que sovint són literalment uns caus, però ni així pleguen. Els mitjans de comunicació tenim a punt el protocol del linxament mediàtic i exigència de responsabilitats a la mínima que algun grup es perd al bosc, però ells allà, valents.

Les tècniques de captació de nous membres són terriblement sofisticades. Per culpa d'un mètode estranyíssim anomenat seguir l'exemple (oi que sona carca?), molts nens d'esplai s'acaben assemblant als seus monitors, i volen ser castellers, diables o voluntaris d'oenagés. I com que el moviment es renova, costa etiquetar-los de gent poc moderna, perquè viuen al dia i s'adapten als nous temps.

Si almenys tant d'esforç fos al servei d'una secta destructiva, s'entendria, i algun actor de Hollywood els donaria suport. Però no, no són cap secta i la seva voluntat és totalment constructiva (ai, uix, quin concepte més passat de moda). Són tota una anomalia en els ambients derrotistes i les societats decadents. Algú els hauria d'aturar abans que se'ls acudeixi canviar el món de veritat.

Hard Rock Hallelujah!

Curiositats de la vida… ja porto un parell de dies “tatarejant” la cançoneta aquesta…
Records records... El primer Eurovisió què vaig seguir bastant a Llafranc en un mini apartament , oi Carles? El grup impactant! Aquest i el de We are the Winners. En fi deixo que disfruteu de la cançoneta i també l’aneu cantant.

RZZ

Feia dies que no sortia per Barcelona a cremar la nit com aquell qui diu!.
I àpali carretera i manta! Amb la meva companya del curro una amiga seva, el Lluís i l’ OT. Vaig conduir jo por eso... Això vol dir fer bondat amb la beguda J malgrat els ulls són del fum!!!!! malpensats tinc molta facilitat en que els meus ulls es tornin un rojo radioactivo!.
Seguim amb el cap de setmana avui Terrassa , Barcelona o Manresa? Sigui com sigui les nits sempre comencen amb els amics a Terrassa.

Avui hem tancat una etapa a la vida de Voluntaris Terrassa.

Dos anys i dos mesos han passat del dia que em vaig il·luminar i signar un conveni de col·laboració amb la regidoria de medi ambient de l’ Ajuntament de Terrassa per poder tenir voluntaris al Centre d’ Atenció d’ Animals de Companyia. Quina de mal de caps ha arribat a portar !!!! Però sincerament... si tingués una mica més de temps el tornaria a signar i a resignar, una mica de xifres: Gairebé un centenar de Voluntaris o intent de Voluntaris han arribat a passar, això suposa una burrada d’entrevistes personalitzades i papers signats entre la Gemma, Joana i Jo. 1.924 correus electrònics generats! (Ho guardo tot...). Però amb tot això he conegut gent molt maca i defensora dels drets dels animals a vegades fins a nivells que sobreprotectors. A tots els què heu col·laborat gràcies! Al vostre costat he après moltes coses!

FINS AVIAT!!!!!

Foto: Una de les primeres campanyes - Festa del Medi Ambient.

Si voleu adoptar un gos/gat : N-150 Camí de Can Coniller nº30 · 08227 Terrassa (Barcelona) · Tel. 93 727 68 41