Avui 28 d’Octubre, els i les socialistes recordem aquella victòria de Felipe González l’any 1982. Aquell va ser l’inici d’un govern d’esquerres on l’ Aintzane Conesa de St. Cugat i jo mateix vam ser la primera generació en poder gaudir.
Avui al a seu central del PSC al C/ Nicaragua presentàvem l’acte commemoratiu on han intervingut els companys: Anna Balletbó , Raimon Obiols (Virtualment), Narcís Serra, Carme Chacón i el nostre primer secretari i President de la Generalitat de Catalunya el company José Montilla.
El MH President ens ha fet patir fins al darrer moment ja que ha atès la visita del President del Govern a una visita inesperada a les polèmiques obres del traçat de l’ AVE a Catalunya on ha reconegut que hi ha hagut errors i que aquests es solucionaran de la millor manera possible sempre pensant en garantir la seguretat dels treballadors i dels veïns. Tot i així tant el President de la Generalitat com el President del Govern ens han volgut agrair el comportament exemplar dels veïns del Gornal i Bellvitge que porten més de dos anys suportant les obres i en el cas de José Montilla ha marcat que aquest comportament es molt més exemplar que el de molts dirigents polítics.
En definitiva ha estat una jornada de record amb moltes emocions i jo personalment m’ho he passat d’allò més bé! Gràcies a la mega presentadora Aintzane i les seves improvisacions, gràcies als companys/es de Terrassa que avui també estaven allà i es que estar envoltat de coneguts... sempre et fa estar més tranquil. I Gràcies al Lluís Clotet per el disseny de la Samarreta Naranjito.
Bona setmana!!!!!!
Spot: Eleccions 1982 PSOE. Música acte: Hay que cambiar ( Miguel Rios )
Pocs hem estat els socialistes que aquests dies no sentim una fiblada a la pell quan escoltem que el president Maragall pateix principis d’ Alzheimer. Fa uns mesos molts terrassencs llegíem vivències d’una néta per Sara Moral col·laboradora de l’ AVAN i molts també vam reviure aquell amic/ga familiar que ha patit alguna malaltia neurològica. Estic plenament convençut que en Pasqual, home lluitador de mena aconseguirà espantar molts dels fantasmes que envolten la malaltia. Força Pasqual!
Article: Endavant Digital
Endavant, Pasqual! “Vam fer els Jocs Olímpics, vam fer aprovar i ratificar l´Estatut, i ara anirem pel Alzheimer”. D´aquesta manera va cloure el president Pasqual Maragall la roda de premsa en què va fer públic que patia aquesta malaltia. Va ser un acte emotiu on el president, acompanyat de molt bons amics i de la seva esposa Diana, no va renunciar al seu sentit de la ironia en afirmar que se sentia “privilegiat” perquè “com que vaig molt pel carrer, i tothom em coneix i em saluda pel nom, així és molt difícil perdre la identitat”.
Maragall va fer l´ anunci després de visitar la Unitat de Memòria i el Laboratori d´ Investigació d´ Alzheimer del servei de Neurologia de l´ Hospital de Sant Pau de Barcelona, i va afirmar que a partir d´ ara dedicarà bona part del seu temps a ajudar a derrotar aquesta malaltia. I va afegir: “no és fàcil, no és senzill, però aquesta visita em condueix a ser optimista, almenys a mig i llarg termini i ho faré personalment i acompanyat de tots aquells que vulguin i em puguin ajudar en la mesura de les seves possibilitats, econòmiques i personals o científiques” . També va assegurar tenir la certesa que aquesta malaltia en 10 o 15 anys serà vencible i vençuda.
Pasqual Maragall ha demostrat tenir una valentia i un coratge que l´ honora i ha de saber que té l´ estima i l´ afecte de tota la gent de la família socialista, com va destacar el president José Montilla. Fent-ho públic, el que va ser alcalde de Barcelona i president de la Generalitat busca millorar la consideració social de la malaltia i servir d´ exemple per a altres afectats. Una nova etapa de la seva vida que afronta amb la seva característica fortalesa i embolcallat per la seva família i amics. Endavant, Pasqual!
Imagineu que voleu creuar un pas de vianants i mares i pares histèrics amb els seus 4x4 van a buscar els fills al cole. ( 4x4 xq anar a buscar els nens es una acció de risc!). I tu vols creuar... El Xavi es concentra... paro arran de carrer, (practico cara de bon nen i pena) i miro el primer 4x4 i no li faig peneta, el segon para! Ole ole ole ! La meva cara ha servit!!! I li dono les gràcies. I jo pregunto... li he de donar les gràcies per creuar? ¿ ?
Solució compraré un vestit de camuflatge de fanal i em posaré enmig del carrer .
Creo que a fecha de hoy no queda nadie en la ciudad que no conozca la polémica boda de Borja Thyssen-Bornemisza , sisi! El de la Pinacoteca de Madrid que haces una cola del copón para entrar! Bien sin rollos de culebrón barato vamos a la polémica. El pasado 09 de Octubre contrajeron matrimonio en la Catedral del Sant Esperit de Terrassa ( Nota para los medios de comunicación: Creo que no es tan difícil escribir bien el nombre). Una catedral que podríamos considerar preciosa con una fachada un poco cutre. Allí Borja y Blanca Cuesta se dieron el Si quiero. (Suponemos todos). Bien la polémica surge en el horario que se oficio dicha boda, se calcula que fue alrededor de las 21:00 horas , el debate esta servido señores. Cuantas bodas habéis asistido a esas horas en una catedral? Yo por supuesto ninguna la única misa a esas horas semi intempestivas es la popular Misa del Gallo. Pues si bien todos somos iguales ante los ojos de Dios... yo quiero ir a una boda a la iglesia a las 21:00 con puertas cerradas y valladas. Más dudas. Si en Terrassa se esta construyendo un nuevo obispado cual ha sido el regalito de la feliz pareja para el evento?¿?¿?¿? Se han casado en Catalunya por el régimen de separación de bienes? Os suena una cosita que se llaman los Diez Mandamientos ( NO DIEZ MINUTOS!!!!). Si no os suena en navidad TVE siempre se encarga de recordarlo. Porque el obispado de Segovia se negó y el de Terrassa no? Recordemos las tablas de la Ley que figuran en algún cuadro de Moisés: “Puede que el cuadro este en la famosa pinacoteca...).
1.Amarás a Dios sobre todas las cosas. Una buena casa de más de 3 millones de euros...). 2.No tomarás el Nombre de Dios en vano. Pasapalabra. 3.Santificarás las fiestas. Las de Ibiza? ¿ ? 4.Honrarás a tu padre y a tu madre. Yo sé de una que no va a la boda... 5.No matarás. And the Bodyguard?
6.No cometerás actos impuros. Hay unas fotitos de GQ... que actos nose... pero hablan solas. 7.No robarás. Esta la dejo para hacienda. 8.No dirás falso testimonio ni mentirás. Esta se la dejo a la revista HOLA. 9.No consentirás pensamientos ni deseos impuros. Esta... va esta se la dejo a la casita de Ibiza. 10.No codiciarás los bienes ajenos. Esta se la dejo a Blanca y a Tita Cervera.
Después de tantos años de relación no pongo en duda su amor ni su embarazo ( VEIS! Ya me ha salido otra!!!! Penalti!!!! Y GOL!!!!!). Les deseo mucha felicidad a al feliz pareja. Y la próxima vez que la iglesia diga que todos somos iguales ante los ojos de Dios preguntar si se le pueden tapar y parar la mano. Saludos y feliz puente!!!!!!
Així titulava un article un bon amic a l’abc que parlava de la convivència entre gent gran i gent jove.
I és ben cert , el passat cap de setmana 22-23 de setembre vaig tornar a fer de voluntari i monitor d’esplai. Acció Gent Gran , C.E. La Canya i Voluntaris Terrassa vam compartir un any més un cap de setmana a Banyoles (No es va cremar res...) joves i grans.
Tallers, jocs, cançons , balls i rom cremat ens van ajudar per aprendre que entre grans i joves no hi ha tanta diferència com podria semblar. Cada any ens reben amb gran esperança i sempre diuen que sort tenen de nosaltres, i sort en tenim nosaltres d’haver-los tingut. I és què els Joves de la Canya són una Canya amb unes pintes que poder poden espantar una mica però un embolcall no pot amagar el bon cor.
Aquest any tampoc m’ha deixat indiferent a mi, malgrat fos el més derrotat en una partida de parxís algunes històries personals m’ha fet sentir una fiblada a la pell. Gent què aquest any ens ha deixat i ja no han pogut venir, avis amb més vitalitat que jo, avis amb molts problemes... en fi... inexplicable.
Les imatges són el Mural Intergeneracional. La base d’unes arrels que floreix amb noves arrels , tots iguals i és que tots passem per aquesta vida deixant alguna empremta.
Gràcies a l’ Obra Social de Caixa Catalunya per pensar en les persones. ( Fundació Viure i Conviure).
Mural realitzat entre joves i grans dirigit per Trinitat Soler.
Ahir dilluns vaig acabar la nit al mític Cinema Catalunya a la setena edició del Festival de Curts de Baumann. Tot això acompanyat per la Super T (TAAAAAT!). Malgrat no acabar d’entendre la peli: Violeta, la pescadora del mar negro... i Lady Jibia ( Puc asegurar què no vaig ser l’únic) la nit va ser simplement genial. Ambient agradable, gent coneguda i uns curts molt divertits. I sí, jo tb tinc preferit! Va ser Equipajes.
A veure si veig més rostres coneguts pel Festival un cop ho proves repeteixes!
Imatge: Cartell del festival (i/o La Trini i jo fotent el xafarder ahir) :P.
Després de les vacances poder he patit un excés de festa i he perdut la motivació de la festa constant, estaré relaxat? Divendres em vaig muntar una farra considerable tornant a Terrassa a hores intempestives bueno intempestives per ves a saber qui perquè el Mercat de la Independència ja tenia moviment. Dissabte decideixo renunciar a l’estimat Aquelarre i canviar-lo per un cinema, si l’aquelarre estigués al Vallès... no diria res, jejeje. La cosa és què vaig anar amb una amiga al cine a veure el club de los suicidas jo m’havia negat a veure una peli en VOSE (No tenia ganes de llegir ràpid XD ) després del cine una copeta al mític Reina Victòria (No tanquem mai) i treure el cap per Faktoria a saludar i resaludar gent. I finalment l’esperat diumenge un despertar sense el despertador amb la calma d’unes vacances què ja només en queda un petit moreno a la pell. Aquestes vacances amb la pluja se’m va inundar el dormitori... sabeu què vol dir tornar a muntar una habitació? Sisi muntar! Perquè al final ho he acabat traient tot i tornar-ho a posar sense els records què s’han quedat pel camí. I si ja portàvem el dia de marujo perquè no seguir així? Doncs un total de 10 hores de marujillo i omplint caixes i caixes d’escombriaires perquè total els dies passen i qui necessita moltes coses tenint internet? Mp3, i totes les pijadetes del s. XXI vas guardant per i si... i si... i si algun dia penso en llençar-ho? Malgrat la casa sigui gran no cal tenir-la sempre plena, visca el minimalisme electrònic del S.XII (Això sí, compte amb inundacions els ordinadors no floten). I justament ahir ho parlàvem amb la meva amiga el tema fotos, l’estimat àlbum... com molt bé va dir ella als 19 anys aprox. Sembla què la nostra vida s’hagi acaba els àlbums buits! Clar com només són carpetes al PC (No submergible) ja ningú pensa en imprimir-les i seguir el tradicional Àlbum. Doncs apa a seleccionar les fotos per recuperar la vida, no? Després de sobreviure una setmana de feina i una setmana sense internet a casa aviat faré un petit resum de les vacances. 9 dies a Mallorca per pillar color, i uns altres 9 per Logroño , Portugal i Madrid. ( El oso y el madroño... pero al llegar agosto vaya vaya!!!!).
Ja portava temps que em rondava pel cap la idea de tornar a ser voluntari sense lligams burocràtics , i la veritat si estimes una entitat l’has de deixar fluir, relleus, gent nova, idees noves, nous compromisos, (sembla super polític això). I així ho vaig fer per fi després de molt temps vaig trobar un relleu en la presidència de Voluntaris Terrassa, infinitat de noms han passat aquest temps per l’entitat, gent molt estimada què em va ajudar a remuntar una associació apunt de tancar, poder no tenim el mateix contacte però ells saben que els respecto i confio amb ells ja què un dia van creure ne un projecte liderat per un tio una mica peculiar. Les germanes Moreno, (Marta i Montse), Albert Pujol, Raúl Guerrero , Familia Corominas, (Al completo! Josep i Fina , Xavi i Jordi), Anna Broto, les anomenades Chicas CIM, l’ Aida i els seus amics, la Gemma i la Joana. I així fins a més de 300 persones que van passar per la cua de la Cuca. (Xifres a la baixa encara que sembli mentida), ho poden constatar els què han estat responsables de la Base de Dades.
La darrera persona l’ Arantxa la nova presidenta, ella té 18 anyets , la segona presidenta de Voluntaris Terrassa però compta amb el suport de gent molt treballadora de la qual me’n sento molt molt orgullós. Junts passaran per les mateixes experiències què he passat jo, reunions interminables, nits sense dormir preparant activitats i projectes, patir , patir i patir! Però sobretot en aquest camí es trobaran gent altruista que no creu en l’individualisme disposada ajudar. Acció Gent Gran, Gent Solidària, Acció Contra la Fam, Fundació Escleròsi Múltiple, Federació Catalana del Voluntariat, ATHC. A tota la nova gent força i endavant!
A tots els què m’heu recolzat mai podré estar prou agraït. I amb aquell punt de bogeria que em caracteritza penso tirar endavant altres projectes que ja anirem explicant.
Voluntaris, fins aviat!!!!!!! (Ens trobem en alguna participació!).
Foto: Taller de Malabars Festa Major infantil 2006 (Després de la xocolatada). Veieu com no sempre vaig amb camisa!
Bé doncs després de molts dies torno a donar senyals de vida. Aquesta setmana després de deixar de ser president de Voluntaris Terrassa, anar a la meva primera manifestació de l'orgull gai, gaudir d'una festa major, sortir de festa gairebé cada dia i just abans de fer 25 anys i anar de vacances... tornaré a enganxar una mica la rutina de tot plegat.
De moment amb un toc un xic freak : TENGO EL CORAZÓN CONTENTO!!!! L'any 1968 mireu quines coses feia la Marisol... (Si Franco levantara la cabeza..., se la cortaríamos,no? ).
Ho reconec sóc un viciat de les series de la tele... això cap problema molts estem enganxats a House, Ventdelplà, (El cor ja m’he desviciat). Però... aquests dies molts som víctimes del PONTE EL CINTURÓN!!!! DIOS! Ens falta un Copyright al cul ens bombardegen amb tot i s’enganxa... :’( Bé no us espanteu si esteu amb mi i salto amb Ponte el Cinturón “el trocet crack”: El viaje va a empezaaaaaaaaaaar y queremos regresar. Canta molt malament!!! I la Coreo... la Cançó que evoluciona cada dia!.
Som en un país abstencionista i desencantat, on se suposa que els joves han d'estar desmotivats. Que alguns d'ells es dediquin a educar la nostra canalla de franc i amb tant d'entusiasme és molt sospitós.
Són uns éssers estranys d'entre 18 i 25 anys que es fan dir monitors d'esplai, o caps d'agrupaments. Els reconeixereu perquè pringuen totes les tardes de dissabte als caus muntant gimcanes, perden els caps de setmana fent excursions i malgasten la Setmana Santa sencera i quinze dies de juliol anant de campaments. I tot sense cobrar res i amb una passió que no pot ser bona per a la salut.
La broma fa dècades que dura, i no són quatre sonats, es tracta d'uns quants milers. S'ha procurat fer burla d'ells com a xirucaires idiotitzats, se'ls ha fet saber que s'han acabat les utopies i que la gràcia d'avui dia és ser famós, però ells insisteixen que no. Són especialment pesadets amb la idea d'anar a la muntanya i educar en el lleure, assumeixen responsabilitats i ens donen lliçons als pares sobre coses tan antiquades com desconnectar, conviure i madurar. I a sobre se'ls veu feliços, i -el que és pitjor- a la canalla que cuiden, també. Això els fa poc integrables a la societat, perquè el que es porta és no fotre res i fer cara d'estressat, i no pas passar-te el dia organitzant coses amb un somriure.
L'administració els dóna l'esquena i els nega el dret a fer servir les escoles públiques (perfectament desaprofitades els dissabtes) per intentar que s'ofeguin en petits locals d'entitats que sovint són literalment uns caus, però ni així pleguen. Els mitjans de comunicació tenim a punt el protocol del linxament mediàtic i exigència de responsabilitats a la mínima que algun grup es perd al bosc, però ells allà, valents.
Les tècniques de captació de nous membres són terriblement sofisticades. Per culpa d'un mètode estranyíssim anomenat seguir l'exemple (oi que sona carca?), molts nens d'esplai s'acaben assemblant als seus monitors, i volen ser castellers, diables o voluntaris d'oenagés. I com que el moviment es renova, costa etiquetar-los de gent poc moderna, perquè viuen al dia i s'adapten als nous temps.
Si almenys tant d'esforç fos al servei d'una secta destructiva, s'entendria, i algun actor de Hollywood els donaria suport. Però no, no són cap secta i la seva voluntat és totalment constructiva (ai, uix, quin concepte més passat de moda). Són tota una anomalia en els ambients derrotistes i les societats decadents. Algú els hauria d'aturar abans que se'ls acudeixi canviar el món de veritat.
Curiositats de la vida… ja porto un parell de dies “tatarejant” la cançoneta aquesta… Records records... El primer Eurovisió què vaig seguir bastant a Llafranc en un mini apartament , oi Carles? El grup impactant! Aquest i el de We are the Winners. En fi deixo que disfruteu de la cançoneta i també l’aneu cantant.
Feia dies que no sortia per Barcelona a cremar la nit com aquell qui diu!. I àpali carretera i manta! Amb la meva companya del curro una amiga seva, el Lluís i l’ OT. Vaig conduir jo por eso... Això vol dir fer bondat amb la beguda J malgrat els ulls són del fum!!!!! malpensats tinc molta facilitat en que els meus ulls es tornin un rojo radioactivo!. Seguim amb el cap de setmana avui Terrassa , Barcelona o Manresa? Sigui com sigui les nits sempre comencen amb els amics a Terrassa.
Dos anys i dos mesos han passat del dia que em vaig il·luminar i signar un conveni de col·laboració amb la regidoria de medi ambient de l’ Ajuntament de Terrassa per poder tenir voluntaris al Centre d’ Atenció d’ Animals de Companyia. Quina de mal de caps ha arribat a portar !!!! Però sincerament... si tingués una mica més de temps el tornaria a signar i a resignar, una mica de xifres: Gairebé un centenar de Voluntaris o intent de Voluntaris han arribat a passar, això suposa una burrada d’entrevistes personalitzades i papers signats entre la Gemma, Joana i Jo. 1.924 correus electrònics generats! (Ho guardo tot...). Però amb tot això he conegut gent molt maca i defensora dels drets dels animals a vegades fins a nivells que sobreprotectors. A tots els què heu col·laborat gràcies! Al vostre costat he après moltes coses!
FINS AVIAT!!!!!
Foto: Una de les primeres campanyes - Festa del Medi Ambient.
Si voleu adoptar un gos/gat : N-150 Camí de Can Coniller nº30 · 08227 Terrassa (Barcelona) · Tel. 93 727 68 41
Una ciutat neta i saludable, respectuosa amb el medi ambient
· Des de l’Ajuntament de Terrassa hem dut a terme des de l'arribada de la democràcia, però particularment des dels anys ‘90, una acció decidida en favor del medi ambient i la sostenibilitat. Les polítiques en matèria de reciclatge selectiu, eficiència energètica, racionalització dels usos de l'aigua, lluita contra la contaminació atmosfèrica, així com l'adhesió a l'agenda 21, són una bona mostra.
· Els socialistes, amb la col·laboració i el compromís dels ciutadans i ciutadanes, i dels agents econòmics i socials, hem fet de Terrassa una ciutat capdavantera en la protecció del medi ambient, una ciutat neta i saludable.
· Hem planificat i coordinat un creixement equilibrat, amb un urbanisme de qualitat i respectuós amb el medi ambient, que ha preservat el valuós patrimoni natural de l’entorn de la ciutat.
· Hem desenvolupat polítiques i accions decidies en la recollida selectiva de residus, en l’ús de l’energia solar, en l’estalvi d’aigua, en el sanejament, en la mobilitat i el transport públic, en el control del soroll i de la contaminació atmosfèrica, i en la informació i l’educació ambiental.
· Els socialistes estem preparats i compromesos a afrontar els nous reptes que el medi ambient ens planteja. Ens comprometem a intensificar els esforços per progressar en el camí de la sostenibilitat.
Propostes d’actuació:
· Iniciarem la recollida pneumàtica i selectiva de residus, amb la central de recollida de Torre Sana.
· Al carrer, menys contenidors, i d’ús exclusiu dels veïns, potenciant serveis complementaris i afrontant el repte de la prevenció i minimització de residus.
· Potenciar les actuacions i serveis municipals de neteja per tal de continuar garantint un nivell òptim d’estat dels carrers i espais públics.
· Realitzarem una campanya, cada any, amb l’objectiu d’informar i sensibilitzar als ciutadans i ciutadanes sobre qüestions com l’estalvi d’aigua, l’estalvi d’energia, la reducció dels residus, la mobilitat sostenible, l’entorn natural, o altres.
· Redactarem els Plans Especials del Parcs Territorials dels torrents de la Grípia i de la Betzuca, del Mirador de Can Poal, i del Parc Agroforestal al nord de la ciutat. Completarem el Parc Territorial de la Serra de Galliners.
· Impulsarem l’establiment dels nivells de protecció adequats als espais del corredor verd entre Sant Llorenç del Munt i Collserola. Impulsarem l’ampliació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac fins al nord de la ciutat, i definirem els elements territorials de contacte entre la ciutat i el Parc Natural.
· Ampliarem l’equip de manteniment de l’entorn natural, per la neteja d’espais degradats, la recuperació de fons naturals, el manteniment de camins, itineraris i senyalització, la recuperació de torrents, etc
· Augmentarem les freqüències de recollida dels contenidors de paper i cartró, envasos i vidre, per facilitar la recollida selectiva als ciutadans i ciutadanes.
· Ampliarem i consolidarem els serveis de recollida de residus comercials per circuits independents al dels contenidors situats als carrers.
· Treballarem, d’acord amb l’Agència Catalana de l’Aigua, per l’ampliació de la capacitat de la depuradora, amb tecnologies més modernes.
· Instal·larem 4 estacions de control automàtic de la qualitat de l’aigua residual dels col·lectors, per millorar la vigilància dels abocaments industrials i la gestió de la depuradora de Terrassa.
· Estudiarem l’ús de combustibles menys contaminants per la flota de vehicles municipals existents, i pels nous.
· Continuarem el projecte pilot de lloguer de bicicletes “bicizoom” i l’avaluarem els resultats per plantejar la seva ampliació.
· Aprovarem el mapa de capacitat acústica del municipi i una nova ordenança de sorolls.
· Posarem en marxa un pla per l’aplicació de l’eutanàsia zero pels animals de companyia, que inclourà la prevenció dels abandonaments, l’impuls de les adopcions i l’ampliació del Centre d’acollida d’animals de companyia.
