“Al final les coges cariño”

Així titulava un article un bon amic a l’abc que parlava de la convivència entre gent gran i gent jove.

I és ben cert , el passat cap de setmana 22-23 de setembre vaig tornar a fer de voluntari i monitor d’esplai. Acció Gent Gran , C.E. La Canya i Voluntaris Terrassa vam compartir un any més un cap de setmana a Banyoles (No es va cremar res...) joves i grans.

Tallers, jocs, cançons , balls i rom cremat ens van ajudar per aprendre que entre grans i joves no hi ha tanta diferència com podria semblar. Cada any ens reben amb gran esperança i sempre diuen que sort tenen de nosaltres, i sort en tenim nosaltres d’haver-los tingut. I és què els Joves de la Canya són una Canya amb unes pintes que poder poden espantar una mica però un embolcall no pot amagar el bon cor.

Aquest any tampoc m’ha deixat indiferent a mi, malgrat fos el més derrotat en una partida de parxís algunes històries personals m’ha fet sentir una fiblada a la pell. Gent què aquest any ens ha deixat i ja no han pogut venir, avis amb més vitalitat que jo, avis amb molts problemes... en fi... inexplicable.

Les imatges són el Mural Intergeneracional. La base d’unes arrels que floreix amb noves arrels , tots iguals i és que tots passem per aquesta vida deixant alguna empremta.

Gràcies a l’ Obra Social de Caixa Catalunya per pensar en les persones. ( Fundació Viure i Conviure).

Mural realitzat entre joves i grans dirigit per Trinitat Soler.