Bon Nadal!

Aquests dies de Festa, fem de la Unitat , el treball en equip i l’ esforç el nostre més gran dels valors! BONES FESTES A TOTHOM!

Fi de les banyes

M’he alegrat com molta gent de la darrera “cursa de braus” a la Monumental de Barcelona, Catalunya finalment és una Comunitat Autònoma Antitaurina , matitzem antitaurina, Catalunya és una comunitat que estima els animals i no tolera el patiment i sacrifici de braus. Novament ens trobem amb un Tribunal Constitucional a petició del PP que ha encarregat un informe si es pot o no prohibir aquesta “festa per Bé d’ Interès Cultural”, doncs haurem de reflexionar diversos termes. Un sacrifici públic d’un animal no és una festa, és una barbàrie , referent el que és i no és cultura és força discutible. L’any 1982 la Unesco deia “Que la cultura dona a l’home la capacitat de reflexionar sobre si mateix. És ella la que fa de nosaltres éssers específicament humans, racionals, crítics i èticament compromesos. Mitjançant ella discernim els valors i efectuem opcions. Mitjançant ella l’home expressa la presa de consciència de si mateix, es reconeix com un projecte inacabat, i posa en qüestió les seves pròpies realitzacions, busca incansablement noves significacions, i crea obres que el transcendeixen.” No crec que un assassinat sigui un acte racional, no crec que aquesta barbàries sigui èticament compromesa amb els meus compromisos de protecció dels animals. Així que Srs/Sres. Que tenen molts diners i els hi agrada construir Centres Comercials, generin ocupació dins la Monumental.

Dimecres

Està trista, molt trista i ja no sé que fer, considero que no tinc justament un caràcter fluix, sóc bastant fidel als meus principis i poc a poc el meu cap comença a desdibuixar el seu camí a la felicitat , pot una persona deixar de ser feliç la resta de la seva vida?

Què ens alegra? Quines garrotades et pot fotre la vida per enfonsar-te? M’enfonsaré jo també en algun moment? Per sort és estiu i tinc les piles carregades, i aquesta creuada entre la depressió i la felicitat la penso guanyar pels meus collons (espero que aquesta vegada no acabin sent només una cacauets...). Prendre decisions i implicar directament als sentiments d’altres comporta una altíssima responsabilitat , qui m’acabarà jutjant per aquestes decisions? El destí? Algun Déu? El pitjor dels jutges som nosaltres mateixos, el cap és malvat , ens fustiguem més del que podria fer qualsevol altre, perquè ens auto- creem pors? Ara toca aparcar una mica la meva independència i sumar, sumar, sumar i sumar! i ser més que mai nosaltres mateixos.

Estimat bloc

T’he tingut arraconat bastant més d’un any, prosperar en les noves tecnologies fa caure vells costums a l’oblit, un oblit fugaç que et trobava a faltar alguns dies difícils, aquells dies especials que vols explicar alguna cosa que només tu, jo i els que et llegeixen podem entendre.

T’he de reconèixer que torno a escriure’t perquè llegeixo un llibre relacionat amb un bloc d’ Internet, però t’has de sentir estimat com quan et vaig començar aquell 2006.
La meva vida ha canviat molt en aquest darrer any llarg, ha entrat nova gent a la meva vida, uns altres hem anat perdent el contacte i d’altres mai més tornaran, és el cicle de fer-se gran i jo no seré menys que la resta de la humanitat.
He de recordar que sempre m’ha agradat escriure amb senzillesa, cartes a amics , la Laura per excel•lència ha estat la persona que ha rebut tradicionals i llarguíssimes cartes meves i ara és una de les persones que poca a poc ens hem anat distanciant, però ens enviem cartes amb el pensament i sabem que la nostra correspondència no ha de dur cap segell.
Ara estic a Terrassa, he passat unes vacances molt agradables i estic molt relaxat, sincerament necessitava desconnectar una mica d’aquesta pressió poc perceptible però que va consumint com petites termites a una vella biga, ara he fet un tractament i crec que estic més fort i seré que mai.

La meva vida continua rodejada de gent al Facebook hi pots trobar més informació , ja fa uns dies us vaig presentar perquè no t’oblidessis de mi. He estat uns dies a Mallorca i uns altres a Camprodon, en els respectius emplaçaments m’han acompanyat en Jordi, Núria, Trini, Pau i Free. Com et deia abans gent de tota la vida i gent nova. La Núria gairebé viu igual o més aventures que jo en aquesta vida algun dia escriurem un Best Seller de les nostres anècdotes, la Trini ja la coneixes segueix igual que sempre activa i sempre predisposada a ajudar a tothom i fer activitats per fer passar una bona estona.
En Pau és una de les darreres persones que ha aparegut, és alt com el seu Sant mana (alt com un St. Pau), té els ulls immensament clars i tot el que té d’alt ho té de bona persona. Però també m’acompanya molta més gent per aquestes contrades. La Laia la meva companya de pis que està per Japó de vacances, per si no t’ho havia dit em vaig emancipar i ara sóc un d’aquells que fa bons propòsits intentant omplir la nevera i que arribo a casa tant cansat que no cuino i em caduca el menjar...

Bé petit bloc , t’aniré explicant coses noves i records d’aquest últim any. Fins aviat!

Regreso a un pasado fiestero

Este viernes hemos bajado a Barcelona como casi siempre para salir de fiesta, pero la noche la empezamos con la regresión al pasado donde nuestras noches fiesteras en Barcelona empezaban a dar sus primeros pasos. El plan era simple bajar hasta Marina – Poble Nou , cenar en la Ovella Negra y acabar la noche en el Sr. Lobo.
Como semanas antes comentaba Marc Purull la entrada en la sala era verdaderamente desconcertante. Para los que sois de Terrassa imaginar esperar un Faktoria ( C/ Bruc) y encontrar un Nyap Buff. (prometedor, eh…).
Bien hasta que los focos no empezaron a dar vueltas eso era el muermo mas grande del mundo lo que te daba a pensar . Bien otra discoteca fracasada que solo le queda Un Back to 90’ A una hora decente la cosa se animo y empezaron a sonar las canciones de “siempre” alternadas con las actuales. Bien, primer paso. Esa noche creo que era la persona mas serena de la sala. Cambié la cerveza de la Ovella por agua Veri ( 2€ ), y me puse a observar la gente, jejejeje.
Observación. 1. Para los chicos: Tu guitarra invisible … no suena, no te engañes la batería tampoco. Así que ahórrate la fase de los acordes “agudos” flexionando las rodillas y bajando tu nivel.
Observación. 2. Para las chicas. Paciencia los buitres a primera hora solo dan vueltas para atacar a partir de las 03:00 de la noche así que parar de beber que a ultima hora necesitareis estar serenas para abrir paso hasta la salida.
Observación. 3. El foco al que estas cantando no te escucha no por mucho mirarle te pones más moreno que yo sepa no emite rayos UVA.
Observación 4. La bola de cristal de los 60 … porque están tan sucias y siguen brillando?¿?¿??
Observación 5. Para chicos y chicas, la noche acaba y en la sala no ha entrado gente nueva, así que aquel/la chic@ que hace rato que miras ahora no es mas guap@. Si lo ves como el amor de tu noche, plantéate volver en metro con o sin el/la.
Observación 6. Los WC… si eres tío … apunta pero antes recuerda que no todos apuntan bien así que mira por donde te llegan los bajos de los pantalones no sea caso que notes algo húmedo.
Si eres tía… ( Sois spiderman?¿?¿?¿?) Como vuestros WC sean como los nuestros…
No hay pestillo. 2. El charco de “meo” tiene mas liquido que los embalses catalanes en plena sequía. 3. El olor… mascarilla. EEEEEEEEEEEEX!
Pero siempre y pase lo que pase nunca dejes de salir con tus amig@s y disfrutar de la noche, del DIA y lo que haga falta.

BON ANY 2009 PLE D'ALEGRIA.

Bé, l'any arriba al seu final. Aquest any no enriquiré telefònica amb els sms , només espero que el 2009 sigui igual o millor que el 2008. I recordarem el millor de l'any ( compartir amb vosaltres algunes estones ) , i el pitjor ( LES BIO-ESTRELLES DE NADAL DEL CENTRE?¿?¿?¿? hi ha gustos per tot ;)), qui dia passa any empeny. No faré bons propòsits, em resigno a pagar un gimnàs que no aniré, no faré cap règim i si al final i penso em posaré eles calçotets vermells perquè amics el destí no sap si avui porto calçotets o no, ni si he de beure cava antihigiènic amb algo d'or dins.
El que estic plenament convençut és que de totes les coses dolentes del 2008 m'han enfortit pel 2009 gràcies a alguns de vosaltres, i això converteix les desgràcies en alegries. L'alegria de poder comptar amb el suport dels meus.

Els reis d'aquest any passaran, i jo només demano al patge xiu xiu al igual que he fet a Madrid desconectar a Roma uns dies.

BON ANY 2009 !!!!!!!!!!!!!!!!!!