T’he de reconèixer que torno a escriure’t perquè llegeixo un llibre relacionat amb un bloc d’ Internet, però t’has de sentir estimat com quan et vaig començar aquell 2006.
La meva vida ha canviat molt en aquest darrer any llarg, ha entrat nova gent a la meva vida, uns altres hem anat perdent el contacte i d’altres mai més tornaran, és el cicle de fer-se gran i jo no seré menys que la resta de la humanitat.
He de recordar que sempre m’ha agradat escriure amb senzillesa, cartes a amics , la Laura per excel•lència ha estat la persona que ha rebut tradicionals i llarguíssimes cartes meves i ara és una de les persones que poca a poc ens hem anat distanciant, però ens enviem cartes amb el pensament i sabem que la nostra correspondència no ha de dur cap segell.
Ara estic a Terrassa, he passat unes vacances molt agradables i estic molt relaxat, sincerament necessitava desconnectar una mica d’aquesta pressió poc perceptible però que va consumint com petites termites a una vella biga, ara he fet un tractament i crec que estic més fort i seré que mai.
La meva vida continua rodejada de gent al Facebook hi pots trobar més informació , ja fa uns dies us vaig presentar perquè no t’oblidessis de mi. He estat uns dies a Mallorca i uns altres a Camprodon, en els respectius emplaçaments m’han acompanyat en Jordi, Núria, Trini, Pau i Free. Com et deia abans gent de tota la vida i gent nova. La Núria gairebé viu igual o més aventures que jo en aquesta vida algun dia escriurem un Best Seller de les nostres anècdotes, la Trini ja la coneixes segueix igual que sempre activa i sempre predisposada a ajudar a tothom i fer activitats per fer passar una bona estona.
En Pau és una de les darreres persones que ha aparegut, és alt com el seu Sant mana (alt com un St. Pau), té els ulls immensament clars i tot el que té d’alt ho té de bona persona. Però també m’acompanya molta més gent per aquestes contrades. La Laia la meva companya de pis que està per Japó de vacances, per si no t’ho havia dit em vaig emancipar i ara sóc un d’aquells que fa bons propòsits intentant omplir la nevera i que arribo a casa tant cansat que no cuino i em caduca el menjar...
Bé petit bloc , t’aniré explicant coses noves i records d’aquest últim any. Fins aviat!
La meva vida ha canviat molt en aquest darrer any llarg, ha entrat nova gent a la meva vida, uns altres hem anat perdent el contacte i d’altres mai més tornaran, és el cicle de fer-se gran i jo no seré menys que la resta de la humanitat.
He de recordar que sempre m’ha agradat escriure amb senzillesa, cartes a amics , la Laura per excel•lència ha estat la persona que ha rebut tradicionals i llarguíssimes cartes meves i ara és una de les persones que poca a poc ens hem anat distanciant, però ens enviem cartes amb el pensament i sabem que la nostra correspondència no ha de dur cap segell.
Ara estic a Terrassa, he passat unes vacances molt agradables i estic molt relaxat, sincerament necessitava desconnectar una mica d’aquesta pressió poc perceptible però que va consumint com petites termites a una vella biga, ara he fet un tractament i crec que estic més fort i seré que mai.
La meva vida continua rodejada de gent al Facebook hi pots trobar més informació , ja fa uns dies us vaig presentar perquè no t’oblidessis de mi. He estat uns dies a Mallorca i uns altres a Camprodon, en els respectius emplaçaments m’han acompanyat en Jordi, Núria, Trini, Pau i Free. Com et deia abans gent de tota la vida i gent nova. La Núria gairebé viu igual o més aventures que jo en aquesta vida algun dia escriurem un Best Seller de les nostres anècdotes, la Trini ja la coneixes segueix igual que sempre activa i sempre predisposada a ajudar a tothom i fer activitats per fer passar una bona estona.
En Pau és una de les darreres persones que ha aparegut, és alt com el seu Sant mana (alt com un St. Pau), té els ulls immensament clars i tot el que té d’alt ho té de bona persona. Però també m’acompanya molta més gent per aquestes contrades. La Laia la meva companya de pis que està per Japó de vacances, per si no t’ho havia dit em vaig emancipar i ara sóc un d’aquells que fa bons propòsits intentant omplir la nevera i que arribo a casa tant cansat que no cuino i em caduca el menjar...
Bé petit bloc , t’aniré explicant coses noves i records d’aquest últim any. Fins aviat!
No hay comentarios:
Publicar un comentario