Vaig una mica tard escrivint això, però toca…
Com molts sabeu sóc membre actiu de Voluntaris Terrassa, el passat diumenge 28 de Setembre es va dur a terme a Terrassa el 10è aniversari del petit drac de la ciutat. Sempre serà el petit, en pes i mida i anirà envellint amb cadascun dels que estimem les festes popular i molt en especial la ciutat de Terrassa. Col·laborant amb l’entitat Drac de Terrassa els/les voluntaris/es un modest col·lectiu que difon el Voluntariat i recolza les entitats més petites ens vam endur una grata sorpresa. Un reconeixement humil i públic un donar les gràcies per el col·lectiu del Drac i les altres colles. Poder ara no en donem cap importància però en aquell moment ens va fer reflexionar. Una activitat que la nostra tasca era mínima, fer de monitors en algunes proves de la gimcana organitzada. I ens van gratificar amb el reconeixement, un dinar ( molt bo per cert!) i un petit obsequi. S’agraeix aquesta petita dosi d’optimisme infiltrada a la vena de tots els/les voluntaris/es que estàvem allà… Darrerament son molts els que ens volen fer servir com encobriment de mà d’obra barata i al més pur estil de mercenaris, encara no ha arribat el moment de parlar d’aquest tema algun dia poder tots els integrants del col·lectiu direm un prou i aquest prou s’escoltarà molt més del que alguns es pensen.
Moltes gràcies Drac! I en els/les voluntaris/es sempre tindreu una mà amiga.
Com molts sabeu sóc membre actiu de Voluntaris Terrassa, el passat diumenge 28 de Setembre es va dur a terme a Terrassa el 10è aniversari del petit drac de la ciutat. Sempre serà el petit, en pes i mida i anirà envellint amb cadascun dels que estimem les festes popular i molt en especial la ciutat de Terrassa. Col·laborant amb l’entitat Drac de Terrassa els/les voluntaris/es un modest col·lectiu que difon el Voluntariat i recolza les entitats més petites ens vam endur una grata sorpresa. Un reconeixement humil i públic un donar les gràcies per el col·lectiu del Drac i les altres colles. Poder ara no en donem cap importància però en aquell moment ens va fer reflexionar. Una activitat que la nostra tasca era mínima, fer de monitors en algunes proves de la gimcana organitzada. I ens van gratificar amb el reconeixement, un dinar ( molt bo per cert!) i un petit obsequi. S’agraeix aquesta petita dosi d’optimisme infiltrada a la vena de tots els/les voluntaris/es que estàvem allà… Darrerament son molts els que ens volen fer servir com encobriment de mà d’obra barata i al més pur estil de mercenaris, encara no ha arribat el moment de parlar d’aquest tema algun dia poder tots els integrants del col·lectiu direm un prou i aquest prou s’escoltarà molt més del que alguns es pensen.
Moltes gràcies Drac! I en els/les voluntaris/es sempre tindreu una mà amiga.
No hay comentarios:
Publicar un comentario