Voluntariat

Vídeo amb so: AFANOC.

Ja fa dies què no escric al blog, però les reunions, la feina i la festa s’apoderen de les hores de la meva vida i del meu poc temps lliure.
El proper 5 de desembre és el dia internacional del voluntariat (declarat l’any 1985 per les Nacions Unides).
Avui toca explicar la petita/gran part de mi què dedico al voluntariat.:
Tot va començar l’any 1997 a l’ Escola El Cim, era tot un bollycao jo i això què un dia es presenta a l’escola una senyora a explicar algo què per mi no tenia gaire sentit ni havia escoltat mai. Corresponsals d’ Institut. Una tal estrella ve a l’escola a dir què fem d’enllaç entre l’ Ajuntament i els companys de classe... Quina forma més burra de perdre el temps. Però tot és provar-ho en aquesta vida, no? Venga m’ofereixo voluntari de la meva classe. Xupate esa Xavi! Ja comencen les reunions a la Baumann, ja en van aparèixer ja de gent a la meva vida aquella època, gent i projectes. Estrella, Jordi Pérez, Eva de la Baumann, Sònia del Valle, bufff un porron de penya! I projectes Districte Jove, Macro Moguda, Pla Global de Joventut i suma i sigue. Un dia en un megaplec d’info què havia de penjar al meu plafó de corresponsal apareix un cartell així tot cutre. Què diu algo d’uns Voluntaris Terrassa al C/ Martín Díez, 7 3r. I dic anda coño què deu ser això? Està al costat de casa... sembla còmode i mira podré seguir coneixent gent i poder faig alga d’útil i tot! Vengan anem cap allà! I m’expliquen què a Terrassa es celebra un torneig europeu d’ Hockey, uoooooh! I què s’haurà de fer? Com un nen podia ajudar en una cosa tant gran? Apali vaig atabalar tant, però tant la pobre Mònica (La què em va fer l’acollida per l’ Eurohockey) i allà vaig conèixer tanta gent, em vaig sentir tant acollit, disfrutar ajudant. M’agrada! En Raul, la Montse, Marta, Noemi, Olga, Dani, Xavi , Sergi, Valle, Natalia. I un cop acabat això què? Uns voluntaris què només fan coses relacionades amb l’ esport? Pos nanai, FESTA MAJOR , CANTONIGRÓS, un no parar! I com puc ajudar més? Doncs els 4 marrecs de torn emprenyant en voler fer coses i poc a poc vàrem anar agafant responsabilitats, han passat tants rostres per davant meu, tantes rialles, disgustos, REUNIONS. D’una forma poc habitual vaig ser nombrat president l’any 2002. Una entitat sanejada econòmicament, més participacions, més voluntaris nous. No sempre he tingut què utilitzar els mètodes a gust de tothom, sempre m’he mogut per la majoria o per pròpia intuïció. He après què criticar és molt simple però President n’ets 24h. Sempre penses en com millorar , com oferir un millor servei i el més important en com ajudar els altres. Ara treballem amb Gent Gran, amb Gent Solidària al Centre d’ Atenció d’ Animals, Esplai, Federació Catalana del Voluntariat, Formació, moltíssimes coses! I moltíssimes hores! Ha arribat el moment de deixar el voluntariat? Quan el meu temps lliure s’ha tornat en obligació? Val la pena? Ajudar als altres, lluitar en contra l’ individualisme sempre val la pena però limitant les hores. Una altre forma d’ajudar als altres és mitjançant la política , en eso estoy ara! Escoltar els problemes dels joves i canalitzar solucions... Jejeje, però sempre ha estat més fàcil des del món del voluntariat on no s’espera mai res a canvi.
El proper 24 de novembre sabré si continuaré o no amb Voluntaris Terrassa. L ‘ Assemblea decidirà. Passi el què passi ara veig què el projecte de voluntariat per el qual he treballat tant té una continuïtat, ara després de molt de temps no tinc por a deixar el càrrec de l’entitat.
Bueno gent, ja teniu el toston.