MANIFEST DE LA JOVENTUT SOCIALISTA DE CATALUNYA CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

El 25 de Novembre de 1960 eren assassinades, a la República Dominicana per la Policia Secreta del dictador Rafael Trujillo, Minerva, Patria i María Teresa Mirabal, activistes polítiques opositores a la dictadura.

Durant anys en honor a les tres germanes, el Moviment de Dones va treballar entorn a aquesta data per denunciar i eradicar la violència contra el gènere femení, aconseguint que en 1999, l’ONU li donés caràcter oficial amb la seva internacionalització.

Any rere any, tristament, aquesta continua sent una data emblemàtica, ja que malgrat el temps transcorregut constatem dia a dia les contínues vexacions que en tot el món continua patint la dona, i continuem lamentant la insofrible balanç de mortaldat que, al nostre país, s’eleva a centenars d’assassinades cada any.

La violència contra les dones té unes arrels assentades en una societat desigual i discriminatòria, on a les dones se les atorga el paper passiu i als homes un paper actiu i dominador. En aquest procés d’eradicació de la violència, cada dia són més també els homes que tenen una postura en contra de la violència de gènere, col·laborant des de posicions molt fermes, com a defensors dels drets de les dones i en definitiva de la igualtat entre homes i dones.

Podem afirmar que aquest és un any important, el Govern Socialista de José Luis Rodríguez Zapatero en compliment del seu programa electoral ha posat en marxa l’aprovació de la “Ley Orgánica de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género”, que per primera vegada, aborda mesures preventives, assistencials, judicials, institucionals i de formació, dotant a la llei d’un caràcter multidisciplinari.

Per tot això, la JSC MANIFESTEM, sota els valors del socialisme la lluita feminista, la recerca de la justícia social i la difusió de valors d’igualtat, tolerància i de respecte, el nostre compromís i recolzament a aquesta lluita i exigim que:
- es garanteixin i augmentin els recursos necessaris per la protecció, atenció i rehabilitació de les víctimes,
- s’arribi a una coordinació eficaç dels circuits existents,
- priorització de les polítiques integrals encaminades a la prevenció, detecció, atenció i eradicació de la violència,
- per últim, demanem que les administracions apliquin totes les lleis vigents.

PERQUÈ CREIEM QUE LA IGUALTAT ENTRE ELS HOMES I LES DONES NO ÉS UNA UTOPIA.

Voluntariat

Vídeo amb so: AFANOC.

Ja fa dies què no escric al blog, però les reunions, la feina i la festa s’apoderen de les hores de la meva vida i del meu poc temps lliure.
El proper 5 de desembre és el dia internacional del voluntariat (declarat l’any 1985 per les Nacions Unides).
Avui toca explicar la petita/gran part de mi què dedico al voluntariat.:
Tot va començar l’any 1997 a l’ Escola El Cim, era tot un bollycao jo i això què un dia es presenta a l’escola una senyora a explicar algo què per mi no tenia gaire sentit ni havia escoltat mai. Corresponsals d’ Institut. Una tal estrella ve a l’escola a dir què fem d’enllaç entre l’ Ajuntament i els companys de classe... Quina forma més burra de perdre el temps. Però tot és provar-ho en aquesta vida, no? Venga m’ofereixo voluntari de la meva classe. Xupate esa Xavi! Ja comencen les reunions a la Baumann, ja en van aparèixer ja de gent a la meva vida aquella època, gent i projectes. Estrella, Jordi Pérez, Eva de la Baumann, Sònia del Valle, bufff un porron de penya! I projectes Districte Jove, Macro Moguda, Pla Global de Joventut i suma i sigue. Un dia en un megaplec d’info què havia de penjar al meu plafó de corresponsal apareix un cartell així tot cutre. Què diu algo d’uns Voluntaris Terrassa al C/ Martín Díez, 7 3r. I dic anda coño què deu ser això? Està al costat de casa... sembla còmode i mira podré seguir coneixent gent i poder faig alga d’útil i tot! Vengan anem cap allà! I m’expliquen què a Terrassa es celebra un torneig europeu d’ Hockey, uoooooh! I què s’haurà de fer? Com un nen podia ajudar en una cosa tant gran? Apali vaig atabalar tant, però tant la pobre Mònica (La què em va fer l’acollida per l’ Eurohockey) i allà vaig conèixer tanta gent, em vaig sentir tant acollit, disfrutar ajudant. M’agrada! En Raul, la Montse, Marta, Noemi, Olga, Dani, Xavi , Sergi, Valle, Natalia. I un cop acabat això què? Uns voluntaris què només fan coses relacionades amb l’ esport? Pos nanai, FESTA MAJOR , CANTONIGRÓS, un no parar! I com puc ajudar més? Doncs els 4 marrecs de torn emprenyant en voler fer coses i poc a poc vàrem anar agafant responsabilitats, han passat tants rostres per davant meu, tantes rialles, disgustos, REUNIONS. D’una forma poc habitual vaig ser nombrat president l’any 2002. Una entitat sanejada econòmicament, més participacions, més voluntaris nous. No sempre he tingut què utilitzar els mètodes a gust de tothom, sempre m’he mogut per la majoria o per pròpia intuïció. He après què criticar és molt simple però President n’ets 24h. Sempre penses en com millorar , com oferir un millor servei i el més important en com ajudar els altres. Ara treballem amb Gent Gran, amb Gent Solidària al Centre d’ Atenció d’ Animals, Esplai, Federació Catalana del Voluntariat, Formació, moltíssimes coses! I moltíssimes hores! Ha arribat el moment de deixar el voluntariat? Quan el meu temps lliure s’ha tornat en obligació? Val la pena? Ajudar als altres, lluitar en contra l’ individualisme sempre val la pena però limitant les hores. Una altre forma d’ajudar als altres és mitjançant la política , en eso estoy ara! Escoltar els problemes dels joves i canalitzar solucions... Jejeje, però sempre ha estat més fàcil des del món del voluntariat on no s’espera mai res a canvi.
El proper 24 de novembre sabré si continuaré o no amb Voluntaris Terrassa. L ‘ Assemblea decidirà. Passi el què passi ara veig què el projecte de voluntariat per el qual he treballat tant té una continuïtat, ara després de molt de temps no tinc por a deixar el càrrec de l’entitat.
Bueno gent, ja teniu el toston.

Per riure una estoneta.

La venedora de llumins.

Aquest conte va dedicat a la Marta i al seu fred particular d' Alemania.
(Una mica trist el conte... recordeu que aviat s'iniciarà una campanya de recollida de joguines per a nens/es sense familia).


Quin fred tan atroç! Queia la neu i la nit estava arribant. Era la nit de Nadal. Emmig del fred i la foscor, una pobre nena va passar pel carrer amb el cap i els peus nus.
De fet, quan va sortir de casa tenia sabates; però no li havien servit molt temps. Eren unes sabatilles enormes que la seva mare ja havia fet servir: tan grans que la nena les va perdre a l'afanyar-se a creuar el carrer per a que no la trepitgessin els carruatges que anaven en direccions oposades.
La nena caminava, doncs, descalça, i tenia els peus vermells i blaus del fred; portava en el davantal, que era molt vell, algunes dotzenes de caixes de llumins i tenia a la mà una d'elles com a mostra. Era molt mal dia: Cap comprador s'havia presentat i, per això, la nena no havia guanyat ni un cèntim. Tenia molta gana, molt de fred i un aspecte miserable. Pobre nena! Els flocs de neu es posaven sobre els seus llargs cabells rossos, que li queien en preciosos bucle sobre el coll; però no pensava en els seus cabells. Veia lluir les llums a través de les finestres; l'olor dels rostits se sentia per tot arreu. Era el dia de nadal i en aquesta festivitat pensava l'infeliç nena.
Es va asseure en una plaça, i es va arraulir en un racó entre dues cases. El fred s'apoderava d'ella i entumia els seus membres; però no s'atrevia a presentar-se a casa seva; tornava amb tots els llumins i ni una sola moneda. La seva madrastra la maltractaria i, a més, a casa seva també feia molt de fred. Vivien sota la teulada i el vent bufava allà amb fúria, tot i que les esquerdes més grans havien estat tapades amb palla i draps vells. Les seves manetes estaven gairebé mortes de fred. Ah! Quin plaer li causaria escalfar-se amb un llumí! Si s'atrevís a treure'n un de sol de la caixa, a rascar-lo contra la paret i a escalfar-se els dits! Va treure'n una. Ritx! Com il·luminava i com cremava! Desprenia una flama clara i calenta com la d'una espelma quan la va rodejar amb la seva mà. Quina llum tan bonica! Creia la nena que estava asseguda en una gran xemeneia de ferro, adornada amb boles i coberta amb una capa de llautó lluent. Cremava el foc d'una forma tan bonica! Escalfava tan bé!
Però tot acaba en aquest món. La nena va estendre els seus peus per a escalfar-los també; però la flama es va apagar: Ja no li quedava a la nena més que un trosset de llumí. En va fregar un altre, que va cremar i brillar com la primera vegada; i allà on la llum va caure sobre la paret es va fer tan transparent com una gasa. A la nena li va semblar veure una habitació en la que la taula estava coberta per un mantell blanc amb fines porcellanes, i sobre el qual un indiot rostit i farcit de trufes exhalava un perfum deliciós. Oh sorpresa! Oh felicitat! De sobte va tenir l'il·lusió que l'au saltava del seu plat sobre el paviment amb la forquilla i el ganivet clavats en el pit, i rodava fins a arribar als seus peuets. però el segon llumí es va apagar i no va veure davant seu més que la paret impenetrable i freda.
Va encendre un altre llumí. Llavors va creure veure's asseguda a la vora d'un magnífic pessebre: era més ric i més gran que tots els que havia vist en aquells dies en els aparadors dels més rics comerços. Mil llums brillaven en els arbres; els pastors semblaven moure's i somriure a la nena. Aquesta, bocabadada, va aixecar llavors les dues mans i el llumí es va apagar. Totes les llums del naixement es van elevar i va comprendre llavors que no eren més que estrelles. Una d'elles va deixar una estela de foc al cel.
- Això vol dir que algú ha mort - va pensar la nena; per que la seva àvia, que era l'única que havia estat bona amb ella, però que ja no existia, li havia dit moltes vegades : "Quan cau una estrella, es que una ànima puja fins al tron de Déu".
Encara va fregar la nena un altre llumí a la paret, i va creure veure una gran llum, enmig de la qual estava la seva àvia de peu i amb un aspecte sublim i radiant.
- Àvia! - va cridar la nena - Porta'm amb tu! Quan s'apagui el llumí sé molt bé que ja no et veuré més! Desapareixeràs com la xemeneia de ferro, com l'au rostida i com el bonic naixement!
Després es va atrevir a fregar la resta de la caixa, per que volia conservar l'il·lusió de que veia a la seva àvia, i els llumins van deixar anar una claredat molt intensa. Mai l'àvia li havia semblat tan gran ni tan bonica. Va agafar la nena per sota el braç i les dues es van elevar en mig de la llum fins a un lloc tan elevat, que allà no feia fred, ni es passava gana, ni tristesa: fins al tron de Déu.
Quan va arribar el nou dia seguia la nena asseguda entre les dues cases, amb les galtes vermelles i un somriure en els llavis. Morta, morta de fred a la nit de Nadal! El sol va il·luminar aquell tendre ésser arraulit allà amb les caixes de llumins, dels quals una havia cremat completament.
- Ha volgut escalfar-se, pobreta! - va dir algú.
Però ningú va poder saber les boniques coses que havia vist, ni en mig de quin resplendor havia entrat amb la seva anciana àvia al regne dels cels.