Vaig tard fins i tot per això… El passat dissabte 17 de novembre vam casar al Carles Oriach i la Mercè Puigvert, aquelles coses estranyes que et porta a fer l’amor, porto dies i dies pensant en un post i la veritat costa molt expressar el sentiment de felicitat què sento al veure’ls a ells tant feliços. De tot cor els hi desitjo el millor ells s’ho mereixen per ser tal com són, bona gent.
P.D. Porto la floreta no perquè en sóc una sinó perquè era el padrí. P.D.1 : No vaig plorar!!!! ( Em va faltar poc!). P.D.2 : La Núvia anava guapa de collons. P.D.3 : El Nuvi... estava com un flam (De bó!). Foto: Carles Acevedo (Caixa Catalunya), Mercè Puigvert (La nuvia), Carles Oriach ( El caçat), Núria Miralpeix( La Boja ) i un menda lerenda incapaç de definir-se.
La violència contra les dones un dels problemes més importants que té la nostra societat avui dia. Un problema social que s’ha exercit històricament i que, malgrat els avenços obtinguts en el camí vers la igualtat entre sexes, es continua donant d’una forma cruel i reiterada. En un dia com aquest, la JSC de Terrassa, volem fer constar el nostre rebuig més rotund a la violència de gènere i a qualsevol tipus de violència actual. Però no només en aquest dia, sinó els 365 dies de l’any en els quals dia si i dia també veiem les seves conseqüències a través dels mitjans de comunicació. Per aquesta raó, hem de fer ús de tots els nostres recursos i la nostra voluntat per tal d’aconseguir la seva eradicació. Entre tots hem de lluitar per modificar aquesta trista realitat. I tots som Tú (que estàs llegint aquest manifest), administracions públiques, òrgans de govern i tota aquella persona per forma part de la nostra societat. S’ha de treballar pel reconeixement del dret a gaudir d’una vida lliure de violència a través d’un canvi cultural i la introducció en el sistema educatiu d’assignatures lligades al Principi de la Igualtat, unes lleis que penalitzin a aquells qui no ho respectin i que donin resposta a les dones que pateixen les seves conseqüències i implicar-nos amb uns recursos que reforcin totes les polítiques preventives existents per evitar les desigualtats d’oportunitats i de gènere. Part dels fruits d’aquesta feina ja están funcionant en la nostra societat com, per exemple, la Llei Integral contra la violència de gènere i l’enduriment de les penes imposades, la posada en marxa del telèfon 016 (el telèfon confidencial per dones maltractades), els “convenis” creats dintre de les famílies per organitzar tasques, la proliferació d’activitats dirigides a les víctimes i d’altres que pròximament es faran paleses. Finalment, volem fer palesa la nostra solidaritat amb totes aquelles dones que pateixen qualsevol forma de violència i posem manifest el nostre compromís a seguir lliutant contra aquesta autèntica malaltia social i difondre valors a favor de la igualtat, la tolerància i el respecte entre tota la ciutadania. Joventut Socialista de Catalunya - Terrassa.
Sempre he estat un gran fan de Júlia Roberts recordo quan era una mica més jove peli que estrenaven al cine patapum! Primera sessió i es que amb aquell Pretty Woman em va captivar. Sempre dic que es boca buzón però en fí m’agrada com actriu així és la vida.
Avui només faig una petita crida i és què els ciutadans/es no hem de ser anuncis ambulants de les botiguetes, que en guanyem d’anar amb 100.000 bosses mig buides pel carrer? Centralitzeu tot en una bossa i si porteu “petate”, bolso, etc. Amortitzeu-lo. Si no es dona el cas i acabeu amb 1000 bosses com pot passar en un cas : Vaig al Mercadona a comprar iogurts i acabes sortint amb mitja botiga amb les bosses de plàstic que et deixen la marca a les mans i recordes el nom del porc!
Nois/es un cabàs com el de tota la vida va bé i sinó el carrito en cas dels supers. I si aneu a comprar roba... penseu que no es una rentadora i en una bossa pots barrejar colors, mides i estils.
