Bon Nadal!

Aquests dies de Festa, fem de la Unitat , el treball en equip i l’ esforç el nostre més gran dels valors! BONES FESTES A TOTHOM!

Fi de les banyes

M’he alegrat com molta gent de la darrera “cursa de braus” a la Monumental de Barcelona, Catalunya finalment és una Comunitat Autònoma Antitaurina , matitzem antitaurina, Catalunya és una comunitat que estima els animals i no tolera el patiment i sacrifici de braus. Novament ens trobem amb un Tribunal Constitucional a petició del PP que ha encarregat un informe si es pot o no prohibir aquesta “festa per Bé d’ Interès Cultural”, doncs haurem de reflexionar diversos termes. Un sacrifici públic d’un animal no és una festa, és una barbàrie , referent el que és i no és cultura és força discutible. L’any 1982 la Unesco deia “Que la cultura dona a l’home la capacitat de reflexionar sobre si mateix. És ella la que fa de nosaltres éssers específicament humans, racionals, crítics i èticament compromesos. Mitjançant ella discernim els valors i efectuem opcions. Mitjançant ella l’home expressa la presa de consciència de si mateix, es reconeix com un projecte inacabat, i posa en qüestió les seves pròpies realitzacions, busca incansablement noves significacions, i crea obres que el transcendeixen.” No crec que un assassinat sigui un acte racional, no crec que aquesta barbàries sigui èticament compromesa amb els meus compromisos de protecció dels animals. Així que Srs/Sres. Que tenen molts diners i els hi agrada construir Centres Comercials, generin ocupació dins la Monumental.

Dimecres

Està trista, molt trista i ja no sé que fer, considero que no tinc justament un caràcter fluix, sóc bastant fidel als meus principis i poc a poc el meu cap comença a desdibuixar el seu camí a la felicitat , pot una persona deixar de ser feliç la resta de la seva vida?

Què ens alegra? Quines garrotades et pot fotre la vida per enfonsar-te? M’enfonsaré jo també en algun moment? Per sort és estiu i tinc les piles carregades, i aquesta creuada entre la depressió i la felicitat la penso guanyar pels meus collons (espero que aquesta vegada no acabin sent només una cacauets...). Prendre decisions i implicar directament als sentiments d’altres comporta una altíssima responsabilitat , qui m’acabarà jutjant per aquestes decisions? El destí? Algun Déu? El pitjor dels jutges som nosaltres mateixos, el cap és malvat , ens fustiguem més del que podria fer qualsevol altre, perquè ens auto- creem pors? Ara toca aparcar una mica la meva independència i sumar, sumar, sumar i sumar! i ser més que mai nosaltres mateixos.

Estimat bloc

T’he tingut arraconat bastant més d’un any, prosperar en les noves tecnologies fa caure vells costums a l’oblit, un oblit fugaç que et trobava a faltar alguns dies difícils, aquells dies especials que vols explicar alguna cosa que només tu, jo i els que et llegeixen podem entendre.

T’he de reconèixer que torno a escriure’t perquè llegeixo un llibre relacionat amb un bloc d’ Internet, però t’has de sentir estimat com quan et vaig començar aquell 2006.
La meva vida ha canviat molt en aquest darrer any llarg, ha entrat nova gent a la meva vida, uns altres hem anat perdent el contacte i d’altres mai més tornaran, és el cicle de fer-se gran i jo no seré menys que la resta de la humanitat.
He de recordar que sempre m’ha agradat escriure amb senzillesa, cartes a amics , la Laura per excel•lència ha estat la persona que ha rebut tradicionals i llarguíssimes cartes meves i ara és una de les persones que poca a poc ens hem anat distanciant, però ens enviem cartes amb el pensament i sabem que la nostra correspondència no ha de dur cap segell.
Ara estic a Terrassa, he passat unes vacances molt agradables i estic molt relaxat, sincerament necessitava desconnectar una mica d’aquesta pressió poc perceptible però que va consumint com petites termites a una vella biga, ara he fet un tractament i crec que estic més fort i seré que mai.

La meva vida continua rodejada de gent al Facebook hi pots trobar més informació , ja fa uns dies us vaig presentar perquè no t’oblidessis de mi. He estat uns dies a Mallorca i uns altres a Camprodon, en els respectius emplaçaments m’han acompanyat en Jordi, Núria, Trini, Pau i Free. Com et deia abans gent de tota la vida i gent nova. La Núria gairebé viu igual o més aventures que jo en aquesta vida algun dia escriurem un Best Seller de les nostres anècdotes, la Trini ja la coneixes segueix igual que sempre activa i sempre predisposada a ajudar a tothom i fer activitats per fer passar una bona estona.
En Pau és una de les darreres persones que ha aparegut, és alt com el seu Sant mana (alt com un St. Pau), té els ulls immensament clars i tot el que té d’alt ho té de bona persona. Però també m’acompanya molta més gent per aquestes contrades. La Laia la meva companya de pis que està per Japó de vacances, per si no t’ho havia dit em vaig emancipar i ara sóc un d’aquells que fa bons propòsits intentant omplir la nevera i que arribo a casa tant cansat que no cuino i em caduca el menjar...

Bé petit bloc , t’aniré explicant coses noves i records d’aquest últim any. Fins aviat!

Regreso a un pasado fiestero

Este viernes hemos bajado a Barcelona como casi siempre para salir de fiesta, pero la noche la empezamos con la regresión al pasado donde nuestras noches fiesteras en Barcelona empezaban a dar sus primeros pasos. El plan era simple bajar hasta Marina – Poble Nou , cenar en la Ovella Negra y acabar la noche en el Sr. Lobo.
Como semanas antes comentaba Marc Purull la entrada en la sala era verdaderamente desconcertante. Para los que sois de Terrassa imaginar esperar un Faktoria ( C/ Bruc) y encontrar un Nyap Buff. (prometedor, eh…).
Bien hasta que los focos no empezaron a dar vueltas eso era el muermo mas grande del mundo lo que te daba a pensar . Bien otra discoteca fracasada que solo le queda Un Back to 90’ A una hora decente la cosa se animo y empezaron a sonar las canciones de “siempre” alternadas con las actuales. Bien, primer paso. Esa noche creo que era la persona mas serena de la sala. Cambié la cerveza de la Ovella por agua Veri ( 2€ ), y me puse a observar la gente, jejejeje.
Observación. 1. Para los chicos: Tu guitarra invisible … no suena, no te engañes la batería tampoco. Así que ahórrate la fase de los acordes “agudos” flexionando las rodillas y bajando tu nivel.
Observación. 2. Para las chicas. Paciencia los buitres a primera hora solo dan vueltas para atacar a partir de las 03:00 de la noche así que parar de beber que a ultima hora necesitareis estar serenas para abrir paso hasta la salida.
Observación. 3. El foco al que estas cantando no te escucha no por mucho mirarle te pones más moreno que yo sepa no emite rayos UVA.
Observación 4. La bola de cristal de los 60 … porque están tan sucias y siguen brillando?¿?¿??
Observación 5. Para chicos y chicas, la noche acaba y en la sala no ha entrado gente nueva, así que aquel/la chic@ que hace rato que miras ahora no es mas guap@. Si lo ves como el amor de tu noche, plantéate volver en metro con o sin el/la.
Observación 6. Los WC… si eres tío … apunta pero antes recuerda que no todos apuntan bien así que mira por donde te llegan los bajos de los pantalones no sea caso que notes algo húmedo.
Si eres tía… ( Sois spiderman?¿?¿?¿?) Como vuestros WC sean como los nuestros…
No hay pestillo. 2. El charco de “meo” tiene mas liquido que los embalses catalanes en plena sequía. 3. El olor… mascarilla. EEEEEEEEEEEEX!
Pero siempre y pase lo que pase nunca dejes de salir con tus amig@s y disfrutar de la noche, del DIA y lo que haga falta.

BON ANY 2009 PLE D'ALEGRIA.

Bé, l'any arriba al seu final. Aquest any no enriquiré telefònica amb els sms , només espero que el 2009 sigui igual o millor que el 2008. I recordarem el millor de l'any ( compartir amb vosaltres algunes estones ) , i el pitjor ( LES BIO-ESTRELLES DE NADAL DEL CENTRE?¿?¿?¿? hi ha gustos per tot ;)), qui dia passa any empeny. No faré bons propòsits, em resigno a pagar un gimnàs que no aniré, no faré cap règim i si al final i penso em posaré eles calçotets vermells perquè amics el destí no sap si avui porto calçotets o no, ni si he de beure cava antihigiènic amb algo d'or dins.
El que estic plenament convençut és que de totes les coses dolentes del 2008 m'han enfortit pel 2009 gràcies a alguns de vosaltres, i això converteix les desgràcies en alegries. L'alegria de poder comptar amb el suport dels meus.

Els reis d'aquest any passaran, i jo només demano al patge xiu xiu al igual que he fet a Madrid desconectar a Roma uns dies.

BON ANY 2009 !!!!!!!!!!!!!!!!!!

La Marató de la Crisi

Un cert temor de tots apuntava una Marató de TV3 fluixa a nivell econòmic. Amb això no vull desmerèixer ni molt menys els gairebé sis milions d’ Euros recaptats.
Lluny de ser sociòleg dos factors apunten a aquesta xifra força lluny dels gairebé vuit milions d’ Eruos del 2007.
- Primer de tot i l’innegable fruit de la crisi van fer que les trucades disminuïssin a nivells mai esperats , els telèfons no sonaven com havien de sonar, i és que 14 trucades en 3 hores no és una bona estadística que estaà força lluny de les gairebé 40 que es solien rebre en el mateix temps. Marcar també que la gent solidaria ho és ara i sempre i els seus donatius poder havien disminuït de 50€ a 20€, però per poc que es pugui es col·labora deien.
- Segon factor. I una mica més delicat, la nostra societat no sap percebre les malalties mentals greus com una enfermetat. Un càncer, l’ Alzheimer o el cor per molta gent no és comparable a una crisi d’ansietat, una depressió o una esquizofrènia. Suposo que si no has patit mai una crisi d’ansietat no la pots valorar molt més enllà del “cuento” , jo per sort i ara toco fusta no n’he patit cap però… apuntet apuntet…

Per sort aquest any vaig veure brillar l’optimisme al telèfon de trucades d’entitats. Durant una llarga estona vaig estar emboltat de llistats d’entitats que havien organitzat actes. Clauers de Tió, Pessebres vivents, xocolatades, xerrades etc. Els diners entraven al comptador a “grans palades” , i això s’ha de fer mobilitzar a la gent del carrer i pedagogia i fer entendre que hi ha problemes que no son individualitzats i que son problema de tots i lluitar per la recerca de solucions.

És innegable que amb més o menys poder adquisitiu els i les catalanes som solidaris dins i fora de casa, el millor desig pel 2009 apart de gaudir de bona salut és esperar una bona recuperació de la economia que ens beneficiarà a tots.

Bona entrada de festes sense gaires llums de Nadal als carrers del centre de Terrassa. Vigileu l’estómac amb els dinars i sopars d’empresa i sobretot si heu begut no agafeu el cotxe. 0,0

LA MARATÓ DE TV3 2008

LA MARATÓ DE TV3 – JUNTS FAREM SORTIR EL SOL

Aquest diumenge 14 un any més TV3 sensibilitzarà als catalans de totes les edats amb la dissetena edició de la Marató , aquest any la temàtica és :Les malalties mentals greus , molts son els que il•lusionats des de casa miren com va augmentant el comptador què fa realitat el projecte solidari català per excel•lència amb els donatius anònims i esporàdics.

Moltes seran les entitats de la ciutat que faran activitats per fer augmentar aquest comptador, però a l'altre costat de la línia de telèfon s'amaga la complicitat d'un/na voluntari/a que poder porta la marca Terrassa darrera , aquest any igual que les edicions anteriors un equip format per més de 20 Voluntaris Terrassa es posaran a l'altre costat del telèfon rebent trucades emotives, trucades que només l'altruisme pot atendre com es mereix un donant.

Terrassa és capital en persones i solidaritat i aquest diumenge 14 de Desembre els membres de Voluntaris Terrassa volem animar a tota la ciutadania a fer realitat aquest projecte trucant al 905 11 12 13 ,
JUNTS FAREM SORTIR EL SOL.


VOLUNTARIS TERRASSA
MARATÓ TV3 2008

Puente Vic-Razz

Podría haber sido una noche de domingo cualquiera pero resultó ser puente y así nos pusimos manos a la obra en el último momento.

Pasé un dia medio amuermado en casa dormí más no poder después de pasar un frio de miedo el dia anterior en el Mercat Medieval de Vic, sueño, recados y limpiar la casa ocuparon parte del dia que acabé endulzando cenando en el bar de y con unos amigos en Terrassa se perfilaba el fin de un dia y la resisténcia de mi cuerpo a dormir era mayor que la de salir de fiesta y así empezó todo.

Direción Barcelona ( menos frio que en Terrassa y más fiesta), quedé con un colega del pueblo vecino y en un plis plas respetando los limites de velocidad estabamos en la puerta de Razzmatazz donde nos vimos envueltos en una sesión fuera de lo normal. No abundaba la gente y la música era lo más parecido a volver a las mejores sesiones de los años 90. Bailamos en Lolita, The Loft pero la palma se la llevó la madre de las salas. RAZZ CLUB que nos brindó con un concierto de Snap-Space. Yo solo conocia la canción del video pero bueno la sesión fue genial.

Lo más parecido a una escapada que hice fue a Vic en el Mercat Medieval donde lo que mejor resume este Festival es la frase. ( Venen els pixapins, els hi donem un pà i marxen feliços )

Lo cierto es que tengo de nuevo la mente despejada que ya tocaba y ahora a preparar los dias pre navideños sin luces en el centro de la ciudad y mirando al cielo que no caigan estrellas.

Por el Boulevard de los sueños rotos

Terrassa es vesteix de Lila i Rosa acompanyada d’ una Espanya Tolerant.

Un any més Terrassa esdevé princesa del Festival Internacional de Cinema Gai i Lèsbic de Barcelona. Un festival d’alta qualitat i sensibilitat envers aquest col·lectiu social.
El proper divendres 17 d’ Octubre iniciarà el festival al Cinema Catalunya amb la projecció : de la pel·lícula "Más que un hombre", de Dady Brieva i Gerardo Vallina (Argentina, 2007).

Adjunt publico una proposta del PSOE que ha presentat al Congreso de los Diputados amb la voluntat de declarar el 17 de maig com a Dia Internacional contra la Homofòbia i la Transfòbia.

El PSOE ha registrado en el Congreso de los Diputados una iniciativa en la que insta al Gobierno a promover el 17 de mayo, día en el que se suprimió la homosexualidad de la lista de enfermedades mentales de la Organización Mundial de la Salud, como el Día Internacional contra la Homofobia y Transfobia.

El diputado socialista Daniel Méndez, autor de la propuesta, destaca que el rechazo a los homosexuales es una de las formas de "odio más extendidas" que todavía encuentra amparo "en la legislación de numerosos países del mundo". "Esta situación, fruto de la incomprensión y del miedo a lo desconocido, requiere de mayores esfuerzos, si cabe, hasta lograr una igualdad real".Según Méndez, "España, en estos últimos cuatro años, ha dado importantes pasos para superar las situaciones de discriminación latentes en la sociedad", aunque, "a pesar de estas conquistas, estos grandes avances sociales se deben introducir en lo cotidiano". El PSOE recuerda el artículo 14 de la constitución española consagra el derecho de todos los españoles a no ser discriminados por "razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social". Con esta iniciativa, el PSOE se hace eco de una de las reivindicaciones de la campaña promovida por colectivos de lesbianas, gays, transexuales y bisexuales de distintos países que pretendesensibilizar a la sociedad sobre la existencia y la gravedad de las discriminaciones hacia estas personas. Así, estos colectivos quieren que se establezca de manera institucional en los calendarios estatales e internacionales el 17 de mayo como Día Internacional contra la Homofobia y Transfobia, instaurando así una jornada que sirva para la denuncia, reflexión y actuación contra el odio, el desprecio y la ridiculización que sufren estas personas.

Uns voluntaris molt ben acollits

Vaig una mica tard escrivint això, però toca…
Com molts sabeu sóc membre actiu de Voluntaris Terrassa, el passat diumenge 28 de Setembre es va dur a terme a Terrassa el 10è aniversari del petit drac de la ciutat. Sempre serà el petit, en pes i mida i anirà envellint amb cadascun dels que estimem les festes popular i molt en especial la ciutat de Terrassa. Col·laborant amb l’entitat Drac de Terrassa els/les voluntaris/es un modest col·lectiu que difon el Voluntariat i recolza les entitats més petites ens vam endur una grata sorpresa. Un reconeixement humil i públic un donar les gràcies per el col·lectiu del Drac i les altres colles. Poder ara no en donem cap importància però en aquell moment ens va fer reflexionar. Una activitat que la nostra tasca era mínima, fer de monitors en algunes proves de la gimcana organitzada. I ens van gratificar amb el reconeixement, un dinar ( molt bo per cert!) i un petit obsequi. S’agraeix aquesta petita dosi d’optimisme infiltrada a la vena de tots els/les voluntaris/es que estàvem allà… Darrerament son molts els que ens volen fer servir com encobriment de mà d’obra barata i al més pur estil de mercenaris, encara no ha arribat el moment de parlar d’aquest tema algun dia poder tots els integrants del col·lectiu direm un prou i aquest prou s’escoltarà molt més del que alguns es pensen.

Moltes gràcies Drac! I en els/les voluntaris/es sempre tindreu una mà amiga.

Cobi! La mascota més genial

Desconec si la Núria mira el bloc o no ... però els dibuixos : EN COBI!!!!!!
La Caixa (Mariscal) El proper fan ganes de fer servir el ganivet...

Fly

Bé la cançó era dels dibuixos FLY, la propera entrega...
Dibuixos de crosta total! i patrocinats per La Caixa :P. Quins deuen ser...

Dibuixos 1

Començo el post amb una fiblada a la pell, fa molt de temps que no actualitzo i dic... farem una prova, molts dels que el llegiu tafanegeu a veure que poso jo ara us animo a fer comentaris...
Una idea més gai que una “lavatiba” i més Freak que traduïr el Señor de los Anillos a l’ Esperanto amb ploma de colom.

DIBUIXOS!!!!!! Durant uns dies aniré penjant introduccions de dibuixos que ens van marcar una etapa a la vida. Com a mínim a mi. La idea és destacar-ne la part més sensible.
No podia començar l’experiment amb uns dibuixos que no fossin els Bobobobs.

La propera serà.... Vola i lluita sempre amb coratge , cavaller defensor del bé

Socialisme és...

NO 65h CECOT

Empresarialment parlant la meva societat forma part de la patronal CECOT no és un fet rellevant, una patronal que disposa de grans mitjans de comunicació i un excel·lent equip d’assessors en diversos àmbits, una patronal capdavantera a tot Catalunya. Sense més preàmbuls,a nosaltres ens agrada poder guanyar diners i tenir una vida digne sense rebutjar el benestar social atacant els drets laborals. ( L’únic que ens podem permetre el luxe d’atacar és el benestar dels socis de la mateixa empresa ).
Per aquest motiu des del meu humil bloc expresso el meu total rebuig al manifest de CECOT a LAVANGUARDIA i a la resta dels seus afiliats.
Un manifest que oblida en tot moment que s’està atemptant contra la seguretat i la salut a la feina, un manifest que oblida la conciliació enter la vida laboral i la familiar-personal.
És cert que en alguns casos molt puntuals i per circumstàncies de la producció actualment es poden pactar augments de jornades laborals fins a 63h setmanals sense passar-ne els 15 dies. No oblidem que lluny d’aquest acord marc podem passar de l’ús a l’abús del mateix i sota cap concepte ni la unió Europea ni l’ Estat Espanyol han de facilitar l’explotació laboral als treballadors.
Des d’aquí animo a dir NO la Modificació de la Directiva Europea sobre el temps de treball.
Notícia CECOT: http://www.cecot.es/cecotimpulsa/num20/noticia_01.htm