LA JSC DE TERRASSA INICIA, PER SEGON ANY CONSECUTIU, UNA CAMPANYA DE RECOLLIDA DE JOGUINES EN COL.LABORACIÓ AMB CREU ROJA JOVENTUT
La JSC de Terrassa ha engegat una campanya solidària de recollida de joguines i roba per als nens i nenes més necessitats de la nostra ciutat, juntament amb Creu Roja Joventut.
Sota el lema “S’ha portat bé. No deixis que els Reis passin de llarg”, l’organització juvenil del PSC pretén, per segon any consecutiu, que cap nen o nena es quedi sense joguina la nit de Reis. La campanya s’ha iniciat aquest dilluns 18 de desembre i s’allargarà fins el proper 4 de gener. Els punts de recollida són els següents:
- CC. Montserrat Roig
- CC. Avel.li Estrenjer
- CC. President Macià
- CC. Mª Aurèlia Capmany
- CC. Alcalde Morera
- Casal de Barri de Can Parellada
- Seu del PSC
Les joguines han de ser noves i no han d’estar embolicades.
La JSC fa una crida a la ciutadania de Terrassa a participar massivament en aquesta iniciativa.
-------------------------------------------------------------------------------------
Avui enmig de la ronda de blogs i fotologs habituals topo amb la sorpresa del fenomen meme què m’ha passat en li>Blog - Jordi Ballart.
Consisteix en agafar el llibre més proper. Obrir-lo per la pàgina 123. Trobar la cinquena frase i escriure l'oració. No s'ha de buscar el llibre més proper ni el que més agradi, sinó el que tingui un al costat.
Casualitats de la vida avui m’han tornat el llibre de LES VEUS DEL PAMANO escrit per en Jaume Cabré escriptor què té una filla genial i és una de les persones més bones què he conegut a la vida.
“Com si l’estigués acusant-: Tu ets d’aquí.
- Vaig nèixer a Barcelona. – Li va agafar el genoll esquerre pel clotet. Quina cosa-. Jo només vinc a esquiar i a veure la mare – es va justificar. I a perdre’m per les muntanyes.
- No era del tot exacta l’afirmació d’en Marcel Vilabrú.
Aquest llibre és un reflex del pes del Franquisme i de la Guerra Civil. Aquest llibre començat en 3 vegades a la tercera el vaig llegir amb un parell de tirades enganxa de mala manera.
Li paso la “peste” ai ai el meme a: li>Blog - Laura Abad ,
2 comentarios:
Les veus del Pamano...
Quina grandíssima obra. De referència. O millor dit, de capçalera. Un llibre dels que val la pena rellegir cada pocs mesos.
Massa pocs el coneixen. Menys l'han llegit. Una obra que s'hauria de traduïr a mil idiomes. No cal saber què va ser el franquisme (francament, jo ni l'he viscut) perquè enganxi com una mala cosa. Les nits en blanc que vaig passar enganxat a les seves pàgines van valdre la pena.
PD: Pel Meme... doncs la veritat és que ara mateix no tinc cap llibre a ma, fa uns dies se'l va endur el jefe...
"Un dia ell també s'hi va possar"
Página 123, línea 5, Pandora al Congo de l'Albert Sánchez Piñol.
Aquest llibre encara no l'he llegit, però haig de dir que espero no tardar molt a llegir-lo! Vaig llegir La Pell Freda,també d'aquest autor i em va encantar, el recomano moltíssim!!
Molt original la iniciativa de buscar un línia als llibres, és una manera de donar-los a coneixer!!
Publicar un comentario