martes, diciembre 26, 2006

Per tots els valents que han sobreviscut a la família aquests dies.



Avui publico un article curiós d'un bon amic amb el qual ha fet aquest nadal una mica més agradable.

D.R.A.: http://www.cdros.blogspot.com

¿Quién no se acuerda de la celebre frase navideña “Hola, soy Edu, Feliz Navidad”? La frase fue el gancho publicitario de la campaña navideña de la entonces marca “Airtel” durante las Navidades de 1997, campaña publicitaria que promocionó la posibilidad de felicitar las fiestas a los seres queridos con un aparato móvil desde el sofá de casa.

Hubo un tiempo en el que Papá Noel no tenía “barrigón”, ni esa larga barba blanca, ni llevaba una hebilla dorada en su cinturón y no iba con renos. La leyenda de San Nicolás proviene de la antigua Asia Menor, donde en el siglo III nació Nicolás. Éste después de la muerte de sus padres, donó todas sus riquezas a las pobres ayudándoles hasta que finalmente fue ordenado arzobispo de Mira; de su figura destaca su dedicación a los niños pobres. La leyenda fue evolucionando y con ella la generosidad de San Nicolás se transformó en regalos para los niños que cada 6 de diciembre llevaba en burro a sus casas.

Poco a poco, la tradición fue extendiéndose y deviniendo oral. Llegaron a existir muchas interpretaciones de su existencia, incluso Papá Noel llego a ser un “gnomo”. En Oriente había un San Nicolás de Mira, en Occidente un San Nicolás de Bari y ya en el siglo XVII se cuenta que cruzó el Atlántico junto con los inmigrantes holandeses. “Sinterklaas”, el santo holandés, se tradujo a la fonética inglesa y en la sátira “Historia de Nueva York” del escritor Irving pasó a denominarse Santa Claus.

Un Santa Claus que seguía llevando regalos a los niños vestía de distintos colores: verde chillón, morado y con colores dorados. A finales del siglo XIX, el dibujante alemán Thomas Nast vistió a Santa Claus con un abrigo rojo en la revista “Harper’s” y ya en el siglo XX fue la compañía “Coca Cola” quien encargó al pintor Habdon Sundblom el dibujo de Santa Claus. De tal modo, en 1931 y de la mano de la publicidad de la marca “Coca Cola” nació la imagen que hoy todos conocemos y conforma el clásico Santa Claus de nuestro imaginario colectivo: un anciano gordinflón, sonriente y alegre con una larga barba blanca, vestido de rojo y blanco con una hebilla dorada en el cinturón y su gorrito de dormir.

Desde hace unos Navidades, “Amena” nos ofrecía cada Navidad sus servicios de telecomunicaciones con un sorprendente Papá Noel verde chillón. Las fiestas navideñas de este año, dado el cambio de la marca “Amena” por “Orange”, no disfrutaremos del Papá Noel verde.

Observando los últimos anuncios navideños de servicios triple-play consistentes en telefonía fija, acceso a Internet y televisión y de los servicios multiplay que añaden móvil, seguimos esperando un Papá Noel de color verde mientras tomamos una “Coca Cola” con el Santa Claus de color rojo corporativo que tanto se asemeja a una botella de vidrio de la renombrada marca: los colores rojo y blanco de las pegatinas se funden en el vestido de Santa Claus, el cuerpo de la botella asimila la figura de Santa Claus con su gorda barriguita, el cuello de la botella es la cara sonriente y alegre, y la espuma del gas es el gorro de dormir rojo y blanco.

Es curioso apreciar como el Santa Claus de color rojo, que tiene su origen en la publicidad de la marca “Coca Cola”, se ha vulgarizado en nuestro imaginario colectivo y no resulta distintivo de la marca “Coca Cola”. Mientras el Papá Noel de color verde de la marca “Amena”, que resulta ser el color originario de la figura de Papá Noel, el consumidor sí que lo asocia con la marca “Amena”. En consecuencia, el consumidor diferencia el vulgarizado Santa Claus de color rojo corporativo de la marca “Coca Cola” y el distintivo Papá Noel de color verde de la marca “Amena”

jueves, diciembre 21, 2006

S’ha portat bé. No deixis que els Reis passin de llarg








LA JSC DE TERRASSA INICIA, PER SEGON ANY CONSECUTIU, UNA CAMPANYA DE RECOLLIDA DE JOGUINES EN COL.LABORACIÓ AMB CREU ROJA JOVENTUT

La JSC de Terrassa ha engegat una campanya solidària de recollida de joguines i roba per als nens i nenes més necessitats de la nostra ciutat, juntament amb Creu Roja Joventut.


Sota el lema “S’ha portat bé. No deixis que els Reis passin de llarg”, l’organització juvenil del PSC pretén, per segon any consecutiu, que cap nen o nena es quedi sense joguina la nit de Reis. La campanya s’ha iniciat aquest dilluns 18 de desembre i s’allargarà fins el proper 4 de gener. Els punts de recollida són els següents:

- CC. Montserrat Roig
- CC. Avel.li Estrenjer
- CC. President Macià
- CC. Mª Aurèlia Capmany
- CC. Alcalde Morera
- Casal de Barri de Can Parellada
- Seu del PSC

Les joguines han de ser noves i no han d’estar embolicades.

La JSC fa una crida a la ciutadania de Terrassa a participar massivament en aquesta iniciativa.
-------------------------------------------------------------------------------------
Avui enmig de la ronda de blogs i fotologs habituals topo amb la sorpresa del fenomen meme què m’ha passat en li>Blog - Jordi Ballart.
Consisteix en agafar el llibre més proper. Obrir-lo per la pàgina 123. Trobar la cinquena frase i escriure l'oració. No s'ha de buscar el llibre més proper ni el que més agradi, sinó el que tingui un al costat.
Casualitats de la vida avui m’han tornat el llibre de LES VEUS DEL PAMANO escrit per en Jaume Cabré escriptor què té una filla genial i és una de les persones més bones què he conegut a la vida.

“Com si l’estigués acusant-: Tu ets d’aquí.
- Vaig nèixer a Barcelona. – Li va agafar el genoll esquerre pel clotet. Quina cosa-. Jo només vinc a esquiar i a veure la mare – es va justificar. I a perdre’m per les muntanyes.
- No era del tot exacta l’afirmació d’en Marcel Vilabrú.

Aquest llibre és un reflex del pes del Franquisme i de la Guerra Civil. Aquest llibre començat en 3 vegades a la tercera el vaig llegir amb un parell de tirades enganxa de mala manera.

Li paso la “peste” ai ai el meme a: li>Blog - Laura Abad ,
  • Blog - Carles Oriach
  • i
  • Blog - Saül Caballero
  • domingo, diciembre 10, 2006

    El pont





    Festa dia sí dia també... intento ser formal i no ho aconsegueixo, sempre he de destacar fent alguna burrada de les meves. Aquest pont sense marxar he aprofitat per compartir dies i nits amb els amics aquests què s’han de cuidar.
    Cada cop tinc més clar què l’oci Terrassenc ja cansa no hi ha oferta comercial decent i ja som molts què compartim l’opinió i amb el fred... tampoc convida gaire això d’anar a fer el ruc per la ciutat. 30 minuts esperant un TAXI!!!! Vamos jo què vull convèncer la gent de què no agafi el cotxe si beuen... ara no sé com vendre la moto dels Taxis.
    Però aprofundim una micona més amb l’oci comercial què hi ha. Les lleis en teoria es fan per tots, no? Doncs vinga anem a fer preguntes d’aquestes a l’aire. Si les discoteques són de NO fumadors... perquè es fuma? ¿ ? ¿ ? perquè hi ha els mossos a la porta i ni s’immuten ? taranaranaranara. Com a NO fumador els meus pulmons es senten indignats. Per el fum i per la simpatia del personal de seguretat dels locals d’oci, jejeje. Bé va no fotem sang avui què encara és pont. Amb la broma aquests dies he sortit per Terrassa, Sabadell, Barcelona. I gairebé sempre amb gent diferent. I m’ ha tocat conduir dos dies! UN, DOS, TRES PEDRA PAPER TISORES UN, DOS, TRES! JA ! (Nota Mental, no treure les tisores!). En resum per gaudir d’un pont només l’has de compartir amb bona gent i per sort jo estic rodejat de molta.

    Fotografies.
  • David Ros

  • i Xavi ( Festa “Menys Formal?” ) El pijo i el...à La vergonya la regalo a qui la vulgui.
    Xavi i Núria ( Festa “Formal” Un chic pijeta)

    miércoles, diciembre 06, 2006

    Unes vacances calentes i humides


    Sota el lema, si tu et banyes jo em banyo van començar les meves vacances d’estiu. I perquè cony parlo ara jo de les vacances d’estiu? Doncs molt senzill no faig pont i he decidit treure les fotografies de l’agost de la camera... ja toca, eh!

    Així doncs ara poc a poc aniré explicant les meves vacances d’estiu (d’alguna forma s’ha d’omplir això, no? ) Així què companys de l’aventura de Juliol-Agost. Esteu atents! Ja sabeu la meva manera “peculiar” de veure la vida, jejejejeje.

    Fotografia: Jaume i jo fent el trasto amb una font a Logroño crec.