Un cert temor de tots apuntava una Marató de TV3 fluixa a nivell econòmic. Amb això no vull desmerèixer ni molt menys els gairebé sis milions d’ Euros recaptats.
Lluny de ser sociòleg dos factors apunten a aquesta xifra força lluny dels gairebé vuit milions d’ Eruos del 2007.
- Primer de tot i l’innegable fruit de la crisi van fer que les trucades disminuïssin a nivells mai esperats , els telèfons no sonaven com havien de sonar, i és que 14 trucades en 3 hores no és una bona estadística que estaà força lluny de les gairebé 40 que es solien rebre en el mateix temps. Marcar també que la gent solidaria ho és ara i sempre i els seus donatius poder havien disminuït de 50€ a 20€, però per poc que es pugui es col·labora deien.
- Segon factor. I una mica més delicat, la nostra societat no sap percebre les malalties mentals greus com una enfermetat. Un càncer, l’ Alzheimer o el cor per molta gent no és comparable a una crisi d’ansietat, una depressió o una esquizofrènia. Suposo que si no has patit mai una crisi d’ansietat no la pots valorar molt més enllà del “cuento” , jo per sort i ara toco fusta no n’he patit cap però… apuntet apuntet…
Per sort aquest any vaig veure brillar l’optimisme al telèfon de trucades d’entitats. Durant una llarga estona vaig estar emboltat de llistats d’entitats que havien organitzat actes. Clauers de Tió, Pessebres vivents, xocolatades, xerrades etc. Els diners entraven al comptador a “grans palades” , i això s’ha de fer mobilitzar a la gent del carrer i pedagogia i fer entendre que hi ha problemes que no son individualitzats i que son problema de tots i lluitar per la recerca de solucions.
És innegable que amb més o menys poder adquisitiu els i les catalanes som solidaris dins i fora de casa, el millor desig pel 2009 apart de gaudir de bona salut és esperar una bona recuperació de la economia que ens beneficiarà a tots.
Bona entrada de festes sense gaires llums de Nadal als carrers del centre de Terrassa. Vigileu l’estómac amb els dinars i sopars d’empresa i sobretot si heu begut no agafeu el cotxe. 0,0
Lluny de ser sociòleg dos factors apunten a aquesta xifra força lluny dels gairebé vuit milions d’ Eruos del 2007.
- Primer de tot i l’innegable fruit de la crisi van fer que les trucades disminuïssin a nivells mai esperats , els telèfons no sonaven com havien de sonar, i és que 14 trucades en 3 hores no és una bona estadística que estaà força lluny de les gairebé 40 que es solien rebre en el mateix temps. Marcar també que la gent solidaria ho és ara i sempre i els seus donatius poder havien disminuït de 50€ a 20€, però per poc que es pugui es col·labora deien.
- Segon factor. I una mica més delicat, la nostra societat no sap percebre les malalties mentals greus com una enfermetat. Un càncer, l’ Alzheimer o el cor per molta gent no és comparable a una crisi d’ansietat, una depressió o una esquizofrènia. Suposo que si no has patit mai una crisi d’ansietat no la pots valorar molt més enllà del “cuento” , jo per sort i ara toco fusta no n’he patit cap però… apuntet apuntet…
Per sort aquest any vaig veure brillar l’optimisme al telèfon de trucades d’entitats. Durant una llarga estona vaig estar emboltat de llistats d’entitats que havien organitzat actes. Clauers de Tió, Pessebres vivents, xocolatades, xerrades etc. Els diners entraven al comptador a “grans palades” , i això s’ha de fer mobilitzar a la gent del carrer i pedagogia i fer entendre que hi ha problemes que no son individualitzats i que son problema de tots i lluitar per la recerca de solucions.
És innegable que amb més o menys poder adquisitiu els i les catalanes som solidaris dins i fora de casa, el millor desig pel 2009 apart de gaudir de bona salut és esperar una bona recuperació de la economia que ens beneficiarà a tots.
Bona entrada de festes sense gaires llums de Nadal als carrers del centre de Terrassa. Vigileu l’estómac amb els dinars i sopars d’empresa i sobretot si heu begut no agafeu el cotxe. 0,0
No hay comentarios:
Publicar un comentario