sábado, octubre 28, 2006

Lift Me up.



Zum Zum, Zum, Zum, Zum, Zum, Zum, Zum! (A lo Tampax)

Què collons tenen els caps de setmana què a vegades fan pensar? (A vegades...).
Avui m'he llevat amb un curiós mal de cap i encara no entenc el xq.
Ahir després de ser un dia de molta feina al caure el sol vaig anar a un sopar d'agraïment als voluntaris i voluntàries que varen col·laborar amb l' ATHC durant la Champions Trophy. L ' ATHC és una institució què sempre ha estimat els voluntaris i què jo estimo amb especial carinyo encara què no ho digui mai, L'any 1998 durant l' Eurohokey vaig realitzar el meu primer servei de Voluntari "Terrassa" allà amb ells. Màgic! Tot era Màgic! i ahir vaig reviure una mica els fantasmes del passat amb noves cares :) . Un cop acabat el sopar d'agraïment, entrega de premis als voluntaris, vàrem anar al CrossRoad un bar proper a la Ctra. Castellar (Venia de pas). I allà uns quants ens vàrem prendre la primera copeta de la nit. (La meva sense alcohol xq duia el cotxe). I xino xano després de deixar els voluntaris a casa seva vaig anar cap a somnis, grata sorpresa DISCOTECA SENSE FUM!!!! (Temporalment per falta d'un permís). Bueno amb la tonteria d'allà no vaig acabar de tenir l'espurna fiestera i vaig decidir marxar, jejeje. Espontaneïtat com un pet! I direcció al Farenheit (Original...), ring ring. Semàfor, miro a un costat, a l'altre no hi hagi els senyors monillos i era un colega k em diu k vagi a casa seva a fer el ruc amb els amiguitos a Sabadell. Apa anem! Un cop allà MECAGUN LES PUTES CARRETERES CATALANES C-58 sense llum i amb una boira k flipes acollonit la vaig agafar, jejejeje però weno sóc prudent (Aquí ja duia 3 cerveses sense alcohol). Weno a les 6 torno cap a caseta per la ctra. k estava il·luminadeta. I avui em llevo amb mal de cap!!!!! NO, NO I NO! Resaka postissa! He invertit fatal les hores del dissabte i aquestes ja no tornaran! M’he posat a mirar fotos i m’ha entrat la merda de melancolia i a sobre ha sonat la cançó LIFT ME UP! i m’ha recordat tant, tant, tant a un amic què veig molt menys del què voldria... Fins el dia del seu casament no el veuré... com a mínim parlem per telèfon, ja és molt! J I sense com saber-ho et distàncies de la gent què estimes, entra nova gent a la teva vida, i el què en un moment podria haver estat la millor amistat què mai la història hauria conegut acaba essent un simple hola i adéu. Bé mireu el vídeo de Moby, jejeje i penseu en les festes compartides amb els vostres amics i les festes què compartireu amb els nous.
Suplica : NO US CASEU TANT, CONY! I EL TEMA NENS… SORT QUÈ TINC EL NENS I NENES APROP, FOTEU LLISTETA, EH! K SINO TINDREU 1000 PIJAMES BLAUS I PODER ENTRE 3 O 4 COMPREM EL COTXET :P

2 comentarios:

Unknown dijo...

AUTO MISSATGE:

CLAUS, CARTERA, MÒBIL. PREPARATS, LLESTOS: FESTAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!! JAJAJAJA , AVUI ENS JUGUEM EL COTXE A PEDRA PAPER TISORES! X' D

Anónimo dijo...

Has pensat que el mal de cap pot ser de dormir poc?jajajaja.
El bons amics sempre tenen moments alts i moments de baixón. Si realment sap apreciar el que té, no et preocupis que segur que el tornaras a veure. Qui té un amic té un tresor. I els tresors s´han de cuidar ;)