M’ agrada la gent que et mira als ulls.

Imatge: www.voluntaristerrassa.org (Colònies Intergeneracionals amb Acció Gent Gran).

Reconec què quan era petit ja era un cul inquiet i sempre m’ha costat molt concentrar-me , gairebé incapaç de mantenir una conversa llarga cara a cara sense mirar el què m’ envolta, paisatge, mobiliari, gent, què puc conèixer què en trec de tot plegat l’expressió no verbal , l’entorn són altres maneres d’entendre les coses, això sí , pobre del què em miri a mi perquè no paro quiet, jejeje li dec expressar una inseguretat tant heavy!
Després de la mega barrufada aquesta què com sempre no ha dut enlloc... Podríem començar a xerrar del cap de setmana. Pim pam setmana inquieta per variar , plego a les 19:00 i xino xano com sempre mòbil al poder! Un dia aquest morirà estampat contra una paret. Surto de l’ Oficina i vaig xerrant amb una llista amb 1000 coses per fer i semi planificades. Amb això què el diumenge sabíem què vindria en Monti a Terrassa! Quin patir ! I no per els militants no,no,no sinó pel meu jeto què jo ja tenia la previsió d’estar mig mort avui diumenge. Doncs per xerrar i parlar amb els militants de la JSC Terrassa quedo amb en JB què també havia tingut un dia distret i això què pim pam en comptes d’anar a Baumann a trucar a Voluntaris li delego a l’ Arantxa! Un sol! Jo crec què ara per ara l’ Arantxa és un dels nous plançons què està començant a oxigenar Voluntaris Terrassa, confio molt en ella i amb molts dels col·laboradors què tenim sembla què per fi puc relaxar-me una micona sense oblidar els tropocientos mil paperots. Bueno doncs això què m’agafo el Luxe de fer una clareta en comptes de seguir curring amb Voluntaris i anar parlant de la gent nostre què podria venir al Miting. Un cop finalitzat anem tirant cap a casa xerrant amb 3 persones pel mòbil pim pim, pillo unes claus de Voluntaris, i ni em canvio de roba ni res i vaig a buscar la Sandra i el seu Sr. Marit i ens en anem a sopar a Manresa a l’ Augustus el restaurant d’un bon amic, què malgrat ens veiem poc per els horaris què tenim l’aprecio moltíssim!. Sopem i tornem cap a Terrassa! Val la pena el trajecte , eh! Amb tot això anem a prendre algu al Ken Keh a la Rasa, tot reformat i sacrificat al voltant de 75m2 per poder fumar (Quin fàstic). I amb la boira de Londres als ulls, començo a saludar als amics mentre els meus ulls es van posant vermeeeeells, FUM i ULLS malament per la meva salut. I la gent amb la mania què has begut? NO SÓC UN BORRATXO!!!!! Una Clara i una copeta de vi petitona perquè no m’agrada gaire el vi. La resta aigua. I decideixo anar cap a casona a fer bondat 3:00 de la nit em poso davant la taula a fer feineta no fos cas... I en un parell d’ horetes caic en un somni mega profund fins què sona el despertador. Genial les 08:30 del matí, au! Corre a acabar papers, ves a Voluntaris fes 3 entrevistes (BENVINGUTS!), ves a netejar (Ja explicaré el tema aquest), i quan les 13:00 ja s’acosten il·luminat xq tens un dinar. Corre a casa a dutxarte, una dutxa i la mama acaba d’entrar que te cagas! Solució, cotxe i al gym apali què gastin aigua ells ja què pago i no gasto màquines darrerament com a mínim aprofitem les dutxes. Cotxe i cap a dinar! Viena amb una amiga, xerrem, ens acomiadem, cotxe vaig a buscar en Marc i anem cap a Barcelona a la Fira HOSTELCO amb en Marc conduint jo!!!!!. Au, aparca i les tonteries aquestes, passeja per la fira pilles les 4 idees bàsiques perquè a la què et descuides surts amb una mega rentadora industrial què no faràs servir en te vida. Tornem a Terrassa i el telèfon sonant. Mans lliures últim model en Marc m’aguanta el tel a l’orella enmig de la rotonda de plaça ESP el nen fent el ruc per perdre tots els punts de cop i això què m’havia d’anar movent per veure el retrovisor. Au arribem a Terrassa, passo per la caseta del PSC a Saludar i veeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeengan cap a veure el Coquito k es va atrevir a pujar al meu cotxe sense calçotets (Quin morbazo noies! Al seient el copi), Au cap a casona a fer bondat, tele i això i amb una emapnamenta es veu què havia kdat 30min abans del previst i em preparo un entrepà per el camí no fos cas... què mengi bé. Rutilla quedant amb amics faig un 2x1 i anem a Zombies i dp al Farengay. Cap a casona a dormir, Neteja i Míting Monti! Sort què no vaig anar amb el MontiBus sino m’hauria perdut :P. El Míting surt genial després de patir una mica no gaire perquè sempre surt bé però fins últim moment s’ha de patir. Petit refrigeri i opto per passar el diumenge tarda a casa ordenant papers de la inundació!!!!!!
TROBO EL MEU VIP DE NYAP BUFF !!!!! Quins temps! Un VIP del segle passat. Nyap Buff Gent Maca (Ejem... no caldria tampoc). He reviscut tants records avui, taaaants tots els meus carnets jove fent pila, els de Voluntaris, ji ji ji ji em faig vell!!!! I res fins ara noiets aquí amb papers, PC i tonteries varies.
Així doncs ara uns dies nostàlgics.

La propera entrega en castellà? Si,no? Si hi ha queixes en comptes de dir-ho en un bar deixeu el comentari homes i dones de la mala vida :P.