domingo, octubre 29, 2006

Buena persona o buen ciudadano?

Esta tarde he roto un poco mi rutina dominguera y he dado un paseo por el centro de la ciudad, normalmente sábados y domingos no me atrevo ni a pisarlo por la de gente que hay “in the way”. Sólo al girar la esquina de la pequeña calle donde resido me he encontrado con un vecino y hemos andado hasta la rambla juntos hablando un poco del barrio, las preocupaciones, mejoras, etc. que casi son inapreciables a los ojos de los transeúntes espontáneos. Una vez en la Rambla me he dispuesto a bajarla por el carril central. Ole mis huevos! Pocos conocidos... Una Rambla reluciendo un vestido electoral y de festejo de “La Castanyada” dando paso a familias que disfrutan de su día. En el marco electoral me he parado 5 breves minutos en la caseta de información / campaña electoral que tiene instalada el PSC al lado de la empresaria más villana de la ciudad “ LA MEGA CASTAÑERA” que con su monopolio de las castañas de bien seguro vive feliz todo el año. Una caseta con gente voluntaria trabajando con ilusión por un compromiso electoral daban globos y información a los ciudadanos que pasaban por sus alrededores. He vuelto a poner rumbo a mi cuerpo y me he dirigido a ver a los Voluntaris Terrassa que han instalado un modesto puesto de castañas con gusto de solidaridad a la Plaça Vella para financiar la asociación no para ir de viaje como mucha gente se piensa. En el camino he observado un hecho raro un Policía Municipal escondido en un callejón y digo mira que bien este juega a Polis y a Cacos con el uniforme que divertido, he seguido el camino y he visto a los TOP MANTA. Ai ai ai... que ya sé quien es el caco he pensado, me han entrado unas ganas tremendas de decir xavalines piraros de aquí que dentro de poco jugareis al “pilla pilla”, buena persona o buen ciudadano? He callado como una puta (perdón por la expresión) y he continuado el camino para ver los voluntarios, al poco tiempo he visto que el “pilla pilla” había empezado. Venga nuestros policías con un EGO muy alto, mas machos que nunca han capturado a su presa! Han ganado el juego! Realmente los pobres realizan su labor que a pocas veces resulta agradable. Los remordimientos me han recorrido todo el cuerpo, si les hubiera avisado... y ahora que va a pasar? Les van a multar, procesar, etc. Y cuando se dicte sentencia van a quedar absueltos ya que como se publico hace un tiempo en el periódico 20 minutos. Este es el último eslabón del comercio ilegal través de personas que solo buscan un medio de ganarse la vida, se entiende que este delito solo se debe condenar a los delitos de gran escala, los magistrados ven la realidad de la gente atrapada por mafias y manipulados que por cuatro euros se juegan algo mas que un plato caliente. La SGAE la Asociación “”””””SIN””””” animo de lucro más grande que la historia española ha conocido vende este hecho como si se tratara de un ataque terrorista, quien no ha grabado con un cassete esa canción que sonaba en la radio? Quien no ha jugado alguna vez con un disquete a un juego cutre de ordenador grabado por un amigo? Ahora a inicios del siglo XXI y con la revolución tecnológica ya no hablamos de descargas por Napster(Esos tiempos lejanos...), Kazaa, Emule, Ares, etc. Cuanta gente se ha comprado el Office de forma legal? (Por cierto yo lo tengo legal pero dudo que mucha gente lo tenga). Quien esta dispuesto a pagar 700 Euros por el programa si un amigo ya lo tiene? Si el analfabetismo digital ya es preocupante imaginaros como lo seria sin la piratería.
Feliz semana a todo@s.

sábado, octubre 28, 2006

Lift Me up.



Zum Zum, Zum, Zum, Zum, Zum, Zum, Zum! (A lo Tampax)

Què collons tenen els caps de setmana què a vegades fan pensar? (A vegades...).
Avui m'he llevat amb un curiós mal de cap i encara no entenc el xq.
Ahir després de ser un dia de molta feina al caure el sol vaig anar a un sopar d'agraïment als voluntaris i voluntàries que varen col·laborar amb l' ATHC durant la Champions Trophy. L ' ATHC és una institució què sempre ha estimat els voluntaris i què jo estimo amb especial carinyo encara què no ho digui mai, L'any 1998 durant l' Eurohokey vaig realitzar el meu primer servei de Voluntari "Terrassa" allà amb ells. Màgic! Tot era Màgic! i ahir vaig reviure una mica els fantasmes del passat amb noves cares :) . Un cop acabat el sopar d'agraïment, entrega de premis als voluntaris, vàrem anar al CrossRoad un bar proper a la Ctra. Castellar (Venia de pas). I allà uns quants ens vàrem prendre la primera copeta de la nit. (La meva sense alcohol xq duia el cotxe). I xino xano després de deixar els voluntaris a casa seva vaig anar cap a somnis, grata sorpresa DISCOTECA SENSE FUM!!!! (Temporalment per falta d'un permís). Bueno amb la tonteria d'allà no vaig acabar de tenir l'espurna fiestera i vaig decidir marxar, jejeje. Espontaneïtat com un pet! I direcció al Farenheit (Original...), ring ring. Semàfor, miro a un costat, a l'altre no hi hagi els senyors monillos i era un colega k em diu k vagi a casa seva a fer el ruc amb els amiguitos a Sabadell. Apa anem! Un cop allà MECAGUN LES PUTES CARRETERES CATALANES C-58 sense llum i amb una boira k flipes acollonit la vaig agafar, jejejeje però weno sóc prudent (Aquí ja duia 3 cerveses sense alcohol). Weno a les 6 torno cap a caseta per la ctra. k estava il·luminadeta. I avui em llevo amb mal de cap!!!!! NO, NO I NO! Resaka postissa! He invertit fatal les hores del dissabte i aquestes ja no tornaran! M’he posat a mirar fotos i m’ha entrat la merda de melancolia i a sobre ha sonat la cançó LIFT ME UP! i m’ha recordat tant, tant, tant a un amic què veig molt menys del què voldria... Fins el dia del seu casament no el veuré... com a mínim parlem per telèfon, ja és molt! J I sense com saber-ho et distàncies de la gent què estimes, entra nova gent a la teva vida, i el què en un moment podria haver estat la millor amistat què mai la història hauria conegut acaba essent un simple hola i adéu. Bé mireu el vídeo de Moby, jejeje i penseu en les festes compartides amb els vostres amics i les festes què compartireu amb els nous.
Suplica : NO US CASEU TANT, CONY! I EL TEMA NENS… SORT QUÈ TINC EL NENS I NENES APROP, FOTEU LLISTETA, EH! K SINO TINDREU 1000 PIJAMES BLAUS I PODER ENTRE 3 O 4 COMPREM EL COTXET :P

lunes, octubre 23, 2006

M’ agrada la gent que et mira als ulls.


Imatge: www.voluntaristerrassa.org (Colònies Intergeneracionals amb Acció Gent Gran).

Reconec què quan era petit ja era un cul inquiet i sempre m’ha costat molt concentrar-me , gairebé incapaç de mantenir una conversa llarga cara a cara sense mirar el què m’ envolta, paisatge, mobiliari, gent, què puc conèixer què en trec de tot plegat l’expressió no verbal , l’entorn són altres maneres d’entendre les coses, això sí , pobre del què em miri a mi perquè no paro quiet, jejeje li dec expressar una inseguretat tant heavy!
Després de la mega barrufada aquesta què com sempre no ha dut enlloc... Podríem començar a xerrar del cap de setmana. Pim pam setmana inquieta per variar , plego a les 19:00 i xino xano com sempre mòbil al poder! Un dia aquest morirà estampat contra una paret. Surto de l’ Oficina i vaig xerrant amb una llista amb 1000 coses per fer i semi planificades. Amb això què el diumenge sabíem què vindria en Monti a Terrassa! Quin patir ! I no per els militants no,no,no sinó pel meu jeto què jo ja tenia la previsió d’estar mig mort avui diumenge. Doncs per xerrar i parlar amb els militants de la JSC Terrassa quedo amb en JB què també havia tingut un dia distret i això què pim pam en comptes d’anar a Baumann a trucar a Voluntaris li delego a l’ Arantxa! Un sol! Jo crec què ara per ara l’ Arantxa és un dels nous plançons què està començant a oxigenar Voluntaris Terrassa, confio molt en ella i amb molts dels col·laboradors què tenim sembla què per fi puc relaxar-me una micona sense oblidar els tropocientos mil paperots. Bueno doncs això què m’agafo el Luxe de fer una clareta en comptes de seguir curring amb Voluntaris i anar parlant de la gent nostre què podria venir al Miting. Un cop finalitzat anem tirant cap a casa xerrant amb 3 persones pel mòbil pim pim, pillo unes claus de Voluntaris, i ni em canvio de roba ni res i vaig a buscar la Sandra i el seu Sr. Marit i ens en anem a sopar a Manresa a l’ Augustus el restaurant d’un bon amic, què malgrat ens veiem poc per els horaris què tenim l’aprecio moltíssim!. Sopem i tornem cap a Terrassa! Val la pena el trajecte , eh! Amb tot això anem a prendre algu al Ken Keh a la Rasa, tot reformat i sacrificat al voltant de 75m2 per poder fumar (Quin fàstic). I amb la boira de Londres als ulls, començo a saludar als amics mentre els meus ulls es van posant vermeeeeells, FUM i ULLS malament per la meva salut. I la gent amb la mania què has begut? NO SÓC UN BORRATXO!!!!! Una Clara i una copeta de vi petitona perquè no m’agrada gaire el vi. La resta aigua. I decideixo anar cap a casona a fer bondat 3:00 de la nit em poso davant la taula a fer feineta no fos cas... I en un parell d’ horetes caic en un somni mega profund fins què sona el despertador. Genial les 08:30 del matí, au! Corre a acabar papers, ves a Voluntaris fes 3 entrevistes (BENVINGUTS!), ves a netejar (Ja explicaré el tema aquest), i quan les 13:00 ja s’acosten il·luminat xq tens un dinar. Corre a casa a dutxarte, una dutxa i la mama acaba d’entrar que te cagas! Solució, cotxe i al gym apali què gastin aigua ells ja què pago i no gasto màquines darrerament com a mínim aprofitem les dutxes. Cotxe i cap a dinar! Viena amb una amiga, xerrem, ens acomiadem, cotxe vaig a buscar en Marc i anem cap a Barcelona a la Fira HOSTELCO amb en Marc conduint jo!!!!!. Au, aparca i les tonteries aquestes, passeja per la fira pilles les 4 idees bàsiques perquè a la què et descuides surts amb una mega rentadora industrial què no faràs servir en te vida. Tornem a Terrassa i el telèfon sonant. Mans lliures últim model en Marc m’aguanta el tel a l’orella enmig de la rotonda de plaça ESP el nen fent el ruc per perdre tots els punts de cop i això què m’havia d’anar movent per veure el retrovisor. Au arribem a Terrassa, passo per la caseta del PSC a Saludar i veeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeengan cap a veure el Coquito k es va atrevir a pujar al meu cotxe sense calçotets (Quin morbazo noies! Al seient el copi), Au cap a casona a fer bondat, tele i això i amb una emapnamenta es veu què havia kdat 30min abans del previst i em preparo un entrepà per el camí no fos cas... què mengi bé. Rutilla quedant amb amics faig un 2x1 i anem a Zombies i dp al Farengay. Cap a casona a dormir, Neteja i Míting Monti! Sort què no vaig anar amb el MontiBus sino m’hauria perdut :P. El Míting surt genial després de patir una mica no gaire perquè sempre surt bé però fins últim moment s’ha de patir. Petit refrigeri i opto per passar el diumenge tarda a casa ordenant papers de la inundació!!!!!!
TROBO EL MEU VIP DE NYAP BUFF !!!!! Quins temps! Un VIP del segle passat. Nyap Buff Gent Maca (Ejem... no caldria tampoc). He reviscut tants records avui, taaaants tots els meus carnets jove fent pila, els de Voluntaris, ji ji ji ji em faig vell!!!! I res fins ara noiets aquí amb papers, PC i tonteries varies.
Així doncs ara uns dies nostàlgics.

La propera entrega en castellà? Si,no? Si hi ha queixes en comptes de dir-ho en un bar deixeu el comentari homes i dones de la mala vida :P.

jueves, octubre 19, 2006

Si el mundo te da la espalda tocale el culo


Sabéis esos días tan malos malosos? Pues hoy ha sido uno de ellos.
Primero de todo el lunes empecé en mi nuevo trabajo de momento hago una valoración muy positiva principalmente porque estoy rodeado de un ambiente muy muy agradable (Será el principio?) Ayer me pilló un apalanqueeeeeeeeeeeeeeeeeeeee que flipo me faltará hierro otra vez? Una tortilla de tornillos y punto. Ayer salimos con algunos compañeros de las Juventuts Socialistes de Catalunya – Terrassa a pegar carteles electorales por el centro de la ciudad, cuál fue nuestra sorpresa que al ser un partido joven y cívico no podíamos mostrar nuestra información “sin molestar” a grandes trazos. La cosa es que después de la decepción yo ya estaba xofff Y eso que alrededor de las 23:30 empiezo a leer el correo. Outlook y en bandeja de entrada numeritos azules: 1,2,3,4,5,6,7 hasta el 58 BINGO! Y el basura ni lo miré. Acto reflejo quien es quien de MATEL vamos a descartar naranananana leo 3 o 4 y prilirim! Monigote verde al ataque (MSN). Y así empieza una conversación de besugos cibernéticos.
- Hola
- Hola
- Què tal?
- Bé i tu?
- També?
- Què fas?
- Doncs mira a casa avorrit i tu?
- Jo també

Besugos Besugos! Cuestión que fui a buscar a un conocido a su ciudad (SARDA) Cerdanyola y nos fuimos a dar un rulo in the night y a tomar algo a un bar de la zona TUPPERWARE (Zona Hermética de Sabadell). A todo esto que desconecto casi en mi totalidad de la rutina pipop piiiip a las 02:00 me planto en mi casa como aquél que planta un pino , me plancho una camisa para parecer una persona decente dentro de unas horas en el curro con previsión de seguir teniendo mi cara de besugo cibernético y me tumbo a la cama. (Lo que ocurrió queda entre mis manos y yo). Jejejeje Mal pensadooooos! Me quede sobado axafando mis manos con la cabeza esta mañana el trabajo que he tenido para despertar a las jodidas. Y eso que me levanto me arrastro hasta la ducha, pim pam, laralalala, me afeito me visto con una camisa elegante y reluciente gracias a su divino planchado (Modestia aparte). Y como caperucita roja (Seria socialista caperucita?) me dirijo hacia el curro. Mañana de Puta Madre eso que como pim pam tengo entre 3 y 4 horas pa comer (Como y meriendo) me tumbo pa echar una siestecilla (Seria muy besugo sin casi dormir no echar la siesta, no? ) gotita, gotita, gotarraon,gotarron,gotarron!. Inundación en mi habitación! Y Como Si se tratara de Noé con su arca venga a pillar libros y papeles de los armarios y subiéndolos a la cama. (La pared una catarata de restaurante japonés). Y con 3 mochos por banda fregona y cubo a toda vela. Salvamos lo que buenamente podemos. Me voy pal curro como caperucita azul agua con una mala leche que si pillo al lobo le meto la fregona por el culo hasta que le salten los ojos y al llegar al curro chip de simpático, que culpa tienen los otros de que el desgraciado del paleta y arquitectos de mi casa sean unos impresentables? Pos ale paro el teléfono (NOVEDAD PARO EL TELEFONO!!!!) y al salir de clase (Ay nono) y al salir del curro se me ocurre la flamante idea de encender el trasto ese que vibra y es negro (MOTOROLA V3). PIP PIP PIP PIP PIP PIP recuerdo los mails y la madre que parió la tecnología. Incontables llamadas perdidas y digo perdidas se quedan y solo devuelvo una, sin dormir, inundado, con hambre y dirigiéndome hacia AQUA GYM (Manda cojones!) Como si 3 mochos a la vez sacando agua no fuera un ejercicio... La cosa es que me he enterado de la mitad de la llamada y la mitad de otra que he cogido en el gym mientras he montado un show al entrar, jejejeje (Mi vida en el GYM se merece un articulo solo otro día). En fin que estoy optando por. Me piro a Boveda (Disco de Barna) hoy ya tengo la divina camisa para mañana y mañana para no hacer cara de besugo haré cara de Cazón J.
Así que si el dia ha sido una puta mierda aún me queda la noche! FIESTA FIESTA FIESTAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA.

Sevillanito mío de mi corazón, eres feliz hoy por poder entender un poco mi blog? J 5 min dan pa mucho, eh!

Salut!

sábado, octubre 14, 2006

Per aquells dies que et sents extrany.


La foto només és per fer la gràcia no vull ofendre a ningú.
Creia què la primavera era l’època de l’any què ens torna a tots una mica gilipolles inestables emocionalment :P però resulta què la tardor no és queda curta... Després de la festa d’ahir i les anteriors... (No posaríeu en dubte què jo no sortiria de festa,no?). He recordat una conte molt maco de l’amor, Si si! També llegeixo contes i no momés del Bucay, jejejeje. En patufet, la caputxeta (ara de moda), els 3 porquets, etc... també m’agraden ,eh! I de tant en tant agafo el meu conte de Faules en català i els rellegeixo i després toco els nassos uns dies amb els contes, jejejeje Hi havia una vegada...
En fi aquí teniu el conte. Bon cap de setmana.


Cuentan que una vez se reunieron en un lugar de la tierra todos los sentimientos y cualidades de los hombres. Cuando el aburrimiento había bostezado por tercera vez , la locura, como siempre tan loca, les propuso : Vamos a jugar a los escondidos? la intriga levantó la ceja y la curiosidad, sin poder contenerse preguntó: A los escondidos?... ¿y cómo es eso?
Es un juego - explicó la locura, en que yo me tapo la cara y comienzo a contar desde uno hasta diez, mientras ustedes se esconden y cuando yo haya terminado de contar, al primero de ustedes que encuentre ocupará mi lugar para continuar el juego. el entusiasmo bailó secundado por la euforia, y la alegria dió tantos saltos que terminó por convencer a la duda, e incluso a la apatía, a la que nunca le interasaba nada. Pero no todos quisieron participar, la verdad prefirió no esconderse.¿Para qué?, si siempre la encontraban, y la soberbia opinó que era un juego muy tonto, (pero en el fondo lo que le molestaba era que la idea no hubiese sido de ella) y la cobardía prefirio no arriesgarse...
Uno, dos, tres, cuatro... comenzó a contar la locura. La primera en esconderse fué la pereza, que como siempre se dejó caer tras la primera piedra del camino, la fe subió al cielo, la envidia se escondió tras la sombra del triunfo, que con su propio esfuerzo había logrado subir a la copa del arbol mas alto. La generocidad casi no alcanzaba a esconderse, cada sitio que encontraba le parecía maravilloso para alguno de sus amigos:
Que un lago cristalino? ideal para la belleza; Que la rendija de un arbol? perfecto para la timidez; Que el vuelo de la mariposa? lo mejor para la voluptuocidad; Que si una rafaga de viento? magnifico para la libertad; Así terminó por ocultarse en un rayito de sol. El egoismo en cambio encontro un sitio muy bueno desde el principio, ventilado y cómodo, pero sólo para él. La mentira se escondió en el fondo de los oceanos (mentira!), en realidad se escondió detrás del arcoiris), y la pasión y el deseo en el centro de los volcanes. El olvido... se me olvidó donde se escondió, jeje... pero eso no es lo importante.
Cuando la locura contaba 7, 8, 9..., el amor aún no encontraba donde esconderse, pues todo se encontraba ocupado... hasta que divisó un rosal y enternecido decidió esconderse entre sus flores.
¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡ DIEZ !!!!!!!!!!!!! Contó la locura -y comenzó a buscar. La primera en aparecer fue la pereza, sólo a tres pasos de una piedra. Después se escuchó la fe, discutiendo con Dios en el cielo sobre zoología, a la pasión y el deseo los sintió en el vibrar de los volcanes, en un descuido encontró a la envidia y claro, pudo deducir donde estaba el triunfo. A el egoismo no tuvo que buscarlo, el solito salió disparado de su escondite, que había resultado un nido de avispas. De tanto caminar sintió sed y al acercarse al lago descubrió a la belleza, y con la duda resultó más fácil todavia, pues la encontró sentada en una cerca sin decidir aún de que lado esconderse. Así fué encontrando a todos, a el talento entre la hierba fresca, a la angustia en una obscura cueva, a la mentira detrás del arcoiris...(mentira!!, si ella estaba en el fondo de los oceanos) y hasta el olvido... que ya se le habia olvidado a que estaba jugando , pero sólo el amor no aparecía por ningún sitio, la locura buscó detrás de cada árbol, bajo cada arroyuelo del planeta, en la cima de las montañas, y cuando estaba a punto de darse por vencida, divisó un rosal, tomó una ramita y comenzó a mover las rosas, cuando de pronto un doloroso grito se escuchó, las espinas habían herido los ojos al amor, la locura no sabía que hacer para disculparse, lloró, rogó, imploró, pidió perdón y hasta prometió ser su lazarillo. Desde entonces; desde que por primera vez se jugó a los escondidos en la tierra: el amor es ciego y la locura siempre lo acompaña.

domingo, octubre 08, 2006

Bye Bye Rambla


El meu tajecte diari per la Rambla d’ Ègara s’acaba aquesta serà la meva darrera setmana de treball a les oficines de la Rambla i ara què s’acosta el final valoro les tonteries més minses del dia a dia. Cada matí a la mateixa hora vaig al despatx per la Rambla i reparteixo el Bon dia als mateixos coneguts, algun comerciants paro un moment agafo el diari i pujo al despatx. Qui realment trobaré a faltar són els plataners punyeteros... A la primavera deixen anar una espècie de polen què es fica per tot arreu i ara a la tardor es van quedant pelats amb unes fulles què rellisquen de mala manera! Però tot això no té preu comparat amb l’ombra amb la què ens gratifiquen durant els mesos de calor. L’ajuntament ha obert un procés participatiu per la seva remodelació a veure com surt. El divendres curiosament va venir un tècnic informàtic a dir què plega de l’empresa i va coincidir què jo també, esperem què els canvis siguin a millor per tots. Poc a poc a industrials, gestors, etc. Vaig comunicant què deixo l’empresa i a la gent li sap greu (això o menteixen molt bé! ) i em donen algunes paraules d’ ànim per la nova feina. Molta feina, alegria , disgustos, bronques tot han marcat els més de 4 anys i ara ha és el moment de canvis. La setmana vinent ja explicaré com ha anat a Fabra Finques (El meu nou lloc de treball), aniré a gestionar comunitats de propietaris (Rotllo aquí no hay quien viva!) m’agraden els reptes nous ja feia molt de temps què no en tenia cap. En fí gent. Què aquest finde també m’he muntat una festeta bona, jejejeje i això k vaig sense el queixal del seny amb els punts sagnant i blablabla però un dissabte nit no es perdona.
Bona setmana!

jueves, octubre 05, 2006

L' Interès de les Bombolles


Estimats lectors del blog, la bombolla apunt de petar. El descens de l’increment del preu de l’habitatge és una realitat en el segon trimestre del 2006 s’ha notat un descens del 10,6% interanual respecte el mateix període de l’any anterior, això no vol dir què les finques noves perdin ni baixi el seu valor. Si fa un any es parlava de l’augment desorbitat de l’habitatge de segona mà en algunes ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona aquestes han notat un lleu gairebé inapreciable descens com podria ser el cas de St. Joan d’ Espí, Vilanova, Sabadell i Castelldefels. Els Terrassencs aguantem amb un augment del 6’7% pendent del descens a l’any vinent (esperem què les estadístiques no fallin). El què és cert és què les immobiliàries venen gairebé un 50% menys què fa un any l’augment de preus i d’interessos durà la conseqüència també a finals d’any què bastants immobiliàries (Bolet) del sector acabin tancant i quedaran les “de tota la vida i les mega gegants”.
Mentrestant el Banc Central Europeu (BCE) s’ha il•luminat i ha decidit seguir pujant el tipus d’interés de la zona Euro, així doncs quedem tots una mica més endeutats. Estem davant d’una situació de semi crisi, un increment de l’ Euribor què en Març del 2005 era de 2,335 avui està al 3.735. Però com diuen una de cal y otra de Arena, el preu del petroli s’abaixa esperem què repercuteixi en les benzines diàries. El PIB dels països Euro s’ha situat en la posició més alta des de fa 6 anys. Bon senyal també. Així doncs JOVES i no tant joves a casa els pares s’hi està molt bé. Vigileu molt alhora de signar un préstec hipotecari, eh!.

Ha estat una mega parada d'olla tot plegat, eh ! :D.

martes, octubre 03, 2006

Una nit Danone


Trencar la monotonia és plenament necessari a vegades, marxar de la ciutat unes hores i acostar-te a una altre realitat què no estigui prostituïda per la rutina. Això vaig fer ahir a la nit, ja fa uns dies vaig conèixer un noi d’un poble semi veí i realment es pot compartir el silenci de la nit amb la coneixença l’un de l’altre i compartir pensaments i ideologies. Ahir sense anar més lluny vaig descobrir una cosa què em va fer molta gràcia i és l’origen del Danone! El yoghurt prové de l’any 1071 però el nom de Danone s’origina quan un grec Isaac Carasso comerciant de Salónica abandona Grècia i s’instal•la en terres catalanes justament a Barcelona. Un cop aquí inicia la producció de yoghurt i el va batejar com a Danone el nom prové del seu fill Daniel i al ser el seu primer descendent (DAN-ONE), que te cagas! Ens estem cruspint el nom d’un tio! Com sempre passa les coses van canviant i el capital Social de Danone un cop fusionat amb Gervais passa a ser controlat per França i ja s’ha anat variant el nom cap a Danette, Danao, etc. Però sísí! Va començar a Barcelona. En fí un cop compartit aquest coneixement us convido a desconectar una mica de la rutina cada dia o acabareu pitjor què jo.

domingo, octubre 01, 2006

Un "Click" i s'esvaeix la realitat


Un “click” i s’esvaeix la realitat.

Com cada dia una de les primeres coses què he fet ha estat llegir el correu electrònic, parlant amb una voluntària per telèfon lligant una activitat m’he trobat un correu contra els espectacles de Tauromàquia. El correu era simple portava una adreça web. www.latortura.es i no era justament la cançó de la Shakira, no comparteixo la manera en què s’han polititzat d’aquests fets, Catalunya des del Juliol de 2003, compta amb una legislació global de protecció dels animals una de les pioneres i més estrictes de la Unió Europea. Evidentment no estic a favor d’aquesta barbàrie ni trobo què tingui cap tipus d’encant turístic la veritat espero què en un futur no molt llunyà Barcelona també acabarà amb les “Corridas de Toro” igual què al 2006 no es podran tenir exposats ni vendre els animals a la Rambla tota tradició pot i ha de ser eliminada quan atempta al dret a la vida i a la llibertat. Com es diumenge i jo ja vaig delirant... recordo què Barcelona el 2004 va ser declarada ciutat antitaurina això no implica l’abolició immediata de les Corregudes però ja marca una gran predisposició. Interessos econòmics, turístics, com lluitar? La solució no només es atacar als partits polítics sino evitar la proliferació de turisme d’aquest tipus un gran percentatge dels turistes són Americans malgrat ens pensem què els senyors “Yankies” són lo peor, allà ho tenen prohibit de fa molts anys. De fet la lluita anti taurina s’origina quan el Papa Pio i repiopiopiopio (Osease V) l’any 1567 ja va demanar la seva parada dient què això era un acte més proper al diable què altre cosa. Així doncs la paraula de l’esglèsia sempre s’interpreta a gust del consumidor. Sobretot, tingueu els collons de mirar tot el reportatge i preneu consciència de la barbàrie què també vivim a la nostra Comunitat.
Salut!
P.D. El tema el tinc per mà per poder parlar amb voluntaris pro-animals , jejeje (Uno se documenta xavalines! ).